Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

quimioteràpia adjuvant quimioteràpia adjuvant

Ciències de la salut > Oncologia

  • ca  quimioteràpia complementària, n f
  • ca  quimioteràpia adjuvant, n f sin. compl.
  • es  quimioterapia adyuvante
  • es  quimioterapia complementaria
  • fr  chimiothérapie complémentaire
  • it  chemioterapia adiuvante
  • en  adjuvant chemotherapy

Ciències de la salut > Oncologia

Definició
Quimioteràpia que s'aplica immediatament després d'un tractament local d'erradicació, que té com a objectiu eliminar les metàstasis subclíniques o indetectables en el primer tractament.
quimioteràpia complementària quimioteràpia complementària

Ciències de la salut > Oncologia

  • ca  quimioteràpia complementària, n f
  • ca  quimioteràpia adjuvant, n f sin. compl.
  • es  quimioterapia adyuvante
  • es  quimioterapia complementaria
  • fr  chimiothérapie complémentaire
  • it  chemioterapia adiuvante
  • en  adjuvant chemotherapy

Ciències de la salut > Oncologia

Definició
Quimioteràpia que s'aplica immediatament després d'un tractament local d'erradicació, que té com a objectiu eliminar les metàstasis subclíniques o indetectables en el primer tractament.
quimioteràpia d'inducció quimioteràpia d'inducció

Ciències de la salut > Oncologia

  • ca  quimioteràpia neoadjuvant, n f
  • ca  quimioteràpia d'inducció, n f sin. compl.
  • es  quimioterapia de inducción
  • es  quimioterapia neoadyuvante
  • es  quimioterapia primaria
  • fr  chimiothérapie néo-adjuvante
  • it  chemioterapia neoadiuvante
  • it  chemioterapia primaria
  • en  neoadjuvant chemotherapy
  • en  primary chemotherapy

Ciències de la salut > Oncologia

Definició
Quimioteràpia local iniciada abans de cap pràctica quirúrgica o de radioteràpia, que permet de valorar in vivo l'efectivitat d'un tractament.
quimioteràpia neoadjuvant quimioteràpia neoadjuvant

Ciències de la salut > Oncologia

  • ca  quimioteràpia neoadjuvant, n f
  • ca  quimioteràpia d'inducció, n f sin. compl.
  • es  quimioterapia de inducción
  • es  quimioterapia neoadyuvante
  • es  quimioterapia primaria
  • fr  chimiothérapie néo-adjuvante
  • it  chemioterapia neoadiuvante
  • it  chemioterapia primaria
  • en  neoadjuvant chemotherapy
  • en  primary chemotherapy

Ciències de la salut > Oncologia

Definició
Quimioteràpia local iniciada abans de cap pràctica quirúrgica o de radioteràpia, que permet de valorar in vivo l'efectivitat d'un tractament.
quinasa quinasa

Ciències de la vida > Bioquímica

  • ca  cinasa, n f
  • ca  quinasa, n f sin. compl.
  • es  cinasa
  • es  quinasa
  • fr  kinase
  • fr  phosphokinase
  • fr  phosphotransferase
  • en  kinase
  • de  Kinase

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Enzim que catalitza la transferència d'un fosfat provinent d'un àcid adenosinatrifosfòric a una molècula específica.
quinasa dependent de ciclina quinasa dependent de ciclina

Ciències de la vida > Bioquímica

  • ca  cinasa dependent de ciclina, n f
  • ca  quinasa dependent de ciclina, n f sin. compl.
  • ca  CDK, n f sigla
  • es  quinasa dependiente de ciclina
  • es  CDK sigla
  • fr  cycline-dépendant kinase
  • fr  kinase cycline-dépendant
  • fr  CDK sigla
  • en  cyclin-dependent kinase
  • en  CDK sigla
  • de  Cyklin-abhängige Kinase
  • de  CDK sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Cinasa que participa en el desenvolupament del cicle cel·lular i que només és activa quan forma complexos moleculars amb ciclines.
quindecilió quindecilió

Matemàtiques > Aritmètica, **Denominació catalana 1: Prefixació**

  • ca  quindecilió, n m
  • es  quindecillón, n m
  • fr  quindecillion, n m
  • pt  quindecilião, n m
  • en  novemvigintillion, n
  • en  quindecillion, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Matemàtiques > Aritmètica, **Denominació catalana 1: Prefixació**

Definició
Milió de quatuordecilions (1090), d'acord amb l'escala llarga.

Nota

  • La denominació anglesa novemvigintillion correspon a l'escala curta, que és la utilitzada tradicionalment als Estats Units i als països d'influència nord-americana. En aquesta escala la forma quindecilió equival a 1048.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme quindecilió

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació quindecilió.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del prefix
    quindec-, 'quinze, quinze cops', del numeral llatí quindĕcim, i la forma sufixada -ilió (> milió), per a designar un milió elevat a la quinzena potència.

    ·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

    ·És una solució anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, concretament a les formes normatives bilió, trilió i quadrilió, i a la sèrie també normativa duple, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple i duodècuple.

    ·Ja té una certa documentació en català.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -quindecalió: Aquesta forma trenca el paral·lelisme amb altres denominacions de grans nombres, perquè la forma sufixada de milió que s'utilitza en aquest tipus de denominacions (septilió, octilió, nonilió, etc.) és -ilió.

    -quinquadecilió: Aquesta forma és la que resulta de l'aplicació de la proposta de denominació dels grans nombres recollida a The Book of Numbers(1), de Conway i Guy, considerada de referència en aquest tema, però no es documenta en cap font catalana. Les altres llengües també han optat per la forma amb el prefix quindec-, a partir del numeral llatí quinděcim.

    (1) Conway, John H.; Guy, Richard K. The book of numbers. Nova York: Springer-Verlag New York Inc., 1996.


    [Acta 682, 16 de setembre de 2021]
quiniela quiniela

Esport > Esports de pilota > Pilota

  • ca  quiniela, n f
  • es  quiniela
  • fr  pari mutuel
  • en  quiniela
  • eu  kiniela

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definició
Competició en què s'enfronten cinc o més pilotaris i que s'organitza amb successives eliminatòries individuals o per parelles.
  • ca  quinta, n f
  • fr  arrachée
  • fr  petite boule
  • en  cannonball

Arts > Circ

Definició
Element d'equilibrisme acrobàtic en què el portador fa balancejar l'àgil, que es troba en posició agrupada, per sota les cames, agafant-lo de les mans, i tot seguit l'impulsa enlaire fins a fer-lo arribar a un mans-mans.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme quinta:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la forma quinta per l'analogia que pot establir-se entre aquest exercici d'equilibrisme i la figura de l'àmbit de la gimnàstica coneguda entre els especialistes amb aquest mateix nom, consistent a fer una tombarella enrere amb un recolzament invertit intermedi.

    Tot i que a les obres terminològiques sobre gimnàstica aquesta figura es recull en català amb la forma capivolta, que és la designació que es va proposar l'any 1991 per al Diccionari de gimnàstica(1) i la que s'ha difós fins ara des del Termcat, els especialistes asseguren que capivolta no s'ha implantat i que té molt poc ús. Per aquest motiu, el Consell Supervisor resol d'aprovar, tant en equilibrisme acrobàtic com en gimnàstica, la forma quinta, d'origen desconegut (potser calc del castellà), però habitual entre els gimnastes. La forma capivolta es manté com a sinònim complementari en l'àmbit de la gimnàstica, tenint en compte la difusió que ha tingut en català des de fa anys a les obres terminològiques i el fet que, malgrat que no té gaire ús, és reconeguda per molts especialistes.

    Els experts avalen quinta com a solució en equilibrisme: creuen que pot identificar-se sense dificultat ni ambigüitat amb el concepte i que té possibilitats d'implantació.

    Quant a l'alternativa pujada amb balanceig (en equilibrisme), s'ha desestimat perquè, segons els experts, no és del tot adequada semànticament, ja que en l'exercici no es fa estrictament un balanceig complet de l'àgil, sinó més aviat una mena d'arrencada.

    (1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 5)

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • ca  quinta, n f
  • ca  capivolta, n f sin. compl.
  • es  quinta
  • fr  streuli
  • fr  strôli
  • en  pull-over
  • en  streuli

Esport > Gimnàstica

Definició
Element consistent a fer una tombarella enrere amb un recolzament invertit intermedi passatger o estàtic.

Nota

  • Aquest terme ha estat aprovat pel Consell Supervisor d'acord amb l'aprovació de quinta en l'àmbit del circ (sessió de normalització de termes de circ del 24 de novembre de 2010). Les observacions específiques del Consell Supervisor sobre l'aprovació de quinta en aquests dos àmbits (circ i gimnàstica) són les següents:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la forma quinta per l'analogia que pot establir-se entre aquest exercici d'equilibrisme i la figura de l'àmbit de la gimnàstica coneguda entre els especialistes amb aquest mateix nom, consistent a fer una tombarella enrere amb un recolzament invertit intermedi.

    Tot i que a les obres terminològiques sobre gimnàstica aquesta figura es recull en català amb la forma capivolta, que és la designació que es va proposar l'any 1991 per al Diccionari de gimnàstica(1) i la que s'ha difós fins ara des del Termcat, els especialistes asseguren que capivolta no s'ha implantat i que té molt poc ús. Per aquest motiu, el Consell Supervisor resol d'aprovar, tant en equilibrisme acrobàtic com en gimnàstica, la forma quinta, d'origen desconegut (potser calc del castellà), però habitual entre els gimnastes. La forma capivolta es manté com a sinònim complementari en l'àmbit de la gimnàstica, tenint en compte la difusió que ha tingut en català des de fa anys a les obres terminològiques i el fet que, malgrat que no té gaire ús, és reconeguda per molts especialistes.

    Els experts avalen quinta com a solució en equilibrisme: creuen que pot identificar-se sense dificultat ni ambigüitat amb el concepte i que té possibilitats d'implantació.ñ

    Quant a l'alternativa pujada amb balanceig (en equilibrisme), s'ha desestimat perquè, segons els experts, no és del tot adequada semànticament, ja que en l'exercici no es fa estrictament un balanceig complet de l'àgil, sinó més aviat una mena d'arrencada.

    (1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 5)

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]