Neoloteca

ca sargantana cuallarga, n f
ca sargantaner gros, n m
es lagartija colilarga
fr algire
fr lézard des sables
en large psammodromus
de algerischer Sandläufer
nc Psammodromus algirus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cos de secció cilíndrica recobert d'escates imbricades dorsalment carenades, el cap cònic, sense collaret, la cua rígida i molt llarga, i el dors bru o verd oliva, amb dues línies dorsolaterals groguenques.

ca sargantana corredora, n f
ca sargantaner petit, n m
es lagartija cenicienta
fr psammodrome d'Edwards
en Spanish psammodromus
de spanischer Sandläufer
nc Psammodromus hispanicus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb el cos cilíndric recobert dorsalment per escates carenades de mida mitjana, el cap cònic i afilat, el coll amb un lleuger collaret i les extremitats curtes, i amb quatre línies longitudinals blanquinoses al dors, més o menys interrompudes per bandes transversals fosques sobre un fons bru o grisenc.

ca sari, n m
es sari
fr sari
it sari
en saree
en sari

Indumentària

Definició

Vestit femení constituït d'una sola peça rectangular, generalment de cotó o de seda, d'uns cinc metres de llargada i poc més d'un metre d'amplada, que s'ajusta al voltant del cos sense costura ni agulles, propi dels països del subcontinent indi.

ca liana, n f
ca sarma, n f sin. compl.
es enganche
es liana
es sarma
fr liane
fr sarma
en grapevine
en leg scissors

Esport > Esports de combat > Lluita

Definició

Agafada de lluita lliure consistent a passar una cama a l'entorn d'una cama de l'adversari, després d'haver-li aixecat amb una mà l'altra cama.

ca sarod, n m
es sarod
fr sarod
fr sarode
en sarod
en sarode

Música > Instruments musicals

Definició

Instrument cordòfon de la família dels llaüts, d'aproximadament 1 m de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament semiesfèrica, una taula harmònica de pell de cabra, un mànec més estret a la banda del claviller i cobert d'un batedor metàl·lic, quatre cordes principals i un nombre variable de bordons i cordes harmòniques, que es toca amb un plectre fet de closca de coco en una mà mentre amb l'altra es pitgen les cordes contra el batedor.

Nota

És un instrument d'origen indi.
Sarod és la transliteració segons el sistema internacional.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

(1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme sarod:

Segons algunes fonts, la forma sarod, procedent de l'hindi, té l'origen en el persa.

ca síndrome respiratòria aguda greu, n f
ca SARS, n f sigla
ca SRAG, n f sigla
es síndrome respiratorio agudo grave, n m
es síndrome respiratorio agudo severo, n m
es SARS, n m sigla
es SRAG, n m sigla
es SRAS, n m sigla
fr syndrome respiratoire aigu grave, n m
fr syndrome respiratoire aigu sévère, n m
fr SRAG, n m sigla
fr SRAS, n m sigla
it sindrome respiratoria acuta grave, n f
it sindrome respiratoria acuta severa, n f
it SARS, n f sigla
pt síndrome respiratória aguda grave, n f
pt SARS, n f sigla
pt SRAG, n f sigla
en severe acute respiratory syndrome, n
en SARS, n sigla
de schweres akutes Atemwegssyndrom, n n
de SARS, n n sigla
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús (RECONSIDERACIÓ)**

Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries, Ciències de la salut > Pneumologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definició

Malaltia respiratòria d'origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV, que es manifesta amb febre alta, tos seca, cefalees i miàlgies, de vegades amb diarrea, i que pot derivar en una pneumònia greu.

Nota

1. La síndrome respiratòria aguda greu es transmet principalment per contacte amb les gotetes respiratòries que genera una persona portadora del virus quan parla, tus o esternuda.
2. La sigla SARS prové de la denominació anglesa severe acute respiratory syndrome i té un caràcter pràcticament internacional. La sigla SRAG és la corresponent a la denominació catalana.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme síndrome respiratòria aguda greu (sigles: SARS i SRAG):

Motius per a la revisió del terme

La forma pneumònia per coronavirus, aprovada inicialment pel Consell Supervisor com a denominació principal d'aquesta malaltia (al costat del sinònim complementari síndrome respiratòria aguda greu) té dos inconvenients importants:

-No s'utilitza (la forma que s'ha imposat en català és síndrome respiratòria aguda greu, anàloga a la utilitzada en altres llengües i procedent de la traducció de l'anglès severe acute respiratory syndrome).

-És imprecisa, perquè actualment també es coneix una altra malaltia causada per un coronavirus (la COVID-19) que pot qualificar-se igualment de pneumònia per coronavirus. Seria millor la forma pneumònia per coronavirus SARS-CoV, en què es fa referència al virus específic que causa la malaltia, però aquesta forma tampoc no té ús.

Resolució del Consell Supervisor

Es ratifica la denominació síndrome respiratòria aguda greu (aprovada en la reunió núm. 374) com a denominació d'aquesta malaltia i es descarta, en canvi, la forma pneumònia per coronavirus, que és imprecisa i no té ús.

S'aproven també com a denominacions possibles de la mateixa malaltia les sigles SARS, d'origen anglès, i SRAG, creada des del català.

Criteris aplicats

Quant a síndrome respiratòria aguda greu (calc de l'anglès severe acute respiratory syndrome):

·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva.

·És una forma ja molt implantada i utilitzada amb normalitat.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Pel que fa a la sigla SARS:

·És la sigla corresponent a la denominació anglesa.

·Té l'avantatge, respecte de la sigla catalana, que es pot pronunciar sil·làbicament, com un mot.

·És una forma àmpliament utilitzada.

·Ha passat a formar part de la sigla amb què es coneix internacionalment el virus que causa la malaltia (SARS-CoV) i la família de virus a què pertany (SARSr-CoV).

·En altres llengües (castellà, italià, portuguès, alemany) és també una sigla molt utilitzada, de vegades al costat d'una altra sigla pròpia.

Quant a SRAG:

·És la sigla corresponent a la denominació catalana síndrome respiratòria aguda greu.

·Malgrat que la sigla més utilitzada és l'anglesa (SARS), SRAG també té un cert ús i ja es documenta en algunes fonts lexicogràfiques rellevants.

·En altres llengües també s'utilitza una sigla pròpia, sigui com a forma única (és el cas del francès, en fonts oficials) o bé, més sovint, al costat de la sigla anglesa.

[Acta 665, 10 de juny de 2020]

ca coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu, n m
ca virus de la SARS, n m
ca SARS-CoV, n m sigla
es coronavirus del síndrome respiratorio agudo grave, n m
es coronavirus del síndrome respiratorio agudo severo, n m
es virus del SARS, n m
es virus del SRAG, n m
es SARS-CoV, n m sigla
fr coronavirus du syndrome respiratoire aigu grave, n m
fr coronavirus du syndrome respiratoire aigu sévère, n m
fr virus du SRAS, n m
fr SARS-CoV, n m sigla
fr SRAS-CoV, n m sigla
it coronavirus da sindrome respiratoria acuta grave, n m
it virus da SARS, n m
it SARS-CoV, n m sigla
pt coronavírus da síndrome respiratória aguda grave, n m
pt vírus da SARS, n m
pt SARS-CoV, n m sigla
en SARS virus, n
en severe acute respiratory syndrome coronavirus, n
en SARS-CoV, n sigla
de Coronavirus SARS-CoV, n n
de SARS-CoV, n n sigla
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la vida > Microbiologia, Ciències de la salut > Medicina clínica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**

Definició

Virus de l'espècie coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria aguda greu, del gènere Betacoronavirus, de la família dels coronavirus, causant de la síndrome respiratòria aguda greu.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu sin. virus de la SARS; sigla SARS-CoV)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu i virus de la SARS, com a sinònims absoluts, juntament amb la sigla SARS-CoV.

Criteris aplicats

Pel que fa a coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu:

·És la denominació catalana corresponent a l'anglès severe acute respiratory syndrome coronavirus, que ha donat lloc, per siglació, a la denominació internacional SARS-CoV.

·És una forma descriptiva del concepte: el nucli (coronavirus) fa referència a la família a què pertany aquest virus i el sintagma (de la síndrome respiratòria aguda greu) es refereix a la malaltia que provoca.

·És una forma anàloga al nom de molts altres virus que també es designen a partir del nom de la malaltia que provoquen (per exemple, virus de la grip, virus de l'hepatitis, virus de la sida o virus de la verola).

·És una forma ja documentada.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Quant a virus de la SARS:

·És una simplificació de la forma coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu, creada a partir del nucli més genèric virus ("Individu d'un grup d'agents infecciosos submicroscòpics [...] que consta d'un nucli central constituït per àcid desoxiribonucleic o per àcid ribonucleic i envoltat per una coberta proteica o càpsida", segons el diccionari normatiu) i el sintagma de la SARS, a partir de la sigla corresponent al nom de la malaltia.

·És una forma anàloga al nom de molts altres virus que també es designen a partir del nom de la malaltia que provoquen (per exemple, virus de la grip, virus de l'hepatitis, virus de la sida o virus de la verola).

·És una forma ja documentada.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Finalment, SARS-CoV:

·És una sigla internacional, fixada pel Comitè Internacional per a la Taxonomia dels Virus. Correspon a la sigla anglesa de la forma severe acute respiratory syndrome coronavirus.

·És una forma ja implantada i documentada en nombrosos textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la mateixa denominació.

Formes desestimades

La forma SARS-CoV-1, que seria una denominació lògica tenint en compte la forma relacionada SARS-CoV-2 (segon virus descobert de la mateixa família que causa malaltia en humans, concretament la COVID-19), no és en aquests moments la forma més utilitzada, per bé que es documenta, ni consta que hagi estat avalada pel Comitè Internacional de Taxonomia dels Virus. Per aquests motius, s'ha desestimat.

[Acta 665, 10 de juny de 2020]

ca coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu, n m
ca virus de la covid, n m
ca SARS-CoV-2, n m sigla
es coronavirus 2 del síndrome respiratorio agudo grave, n m
es coronavirus 2 del síndrome respiratorio agudo severo, n m
es coronavirus del síndrome respiratorio agudo grave 2, n m
es coronavirus del síndrome respiratorio agudo severo 2, n m
es virus de la COVID-19, n m
es SARS-CoV-2, n m sigla
fr coronavirus 2 du syndrome respiratoire aigu sévère, n m
fr coronavirus du syndrome respiratoire aigu sévère 2, n m
fr virus de la COVID-19, n m
fr SARS-CoV-2, n m sigla
fr SRAS-CoV-2, n m sigla
it coronavirus 2 da sindrome respiratoria acuta grave, n m
it sindrome respiratoria acuta grave coronavirus 2, n m
it SARS-CoV-2, n m sigla
pt coronavírus 2 da síndrome respiratória aguda grave, n m
pt coronavírus da síndrome respiratória aguda grave 2, n m
pt vírus da COVID-19, n m
pt SARS-CoV-2, n m sigla
en COVID-19 virus, n
en severe acute respiratory syndrome coronavirus 2, n
en virus responsable for COVID-19, n
en SARS-CoV-2, n sigla
de Coronavirus SARS-CoV-2, n n
de Virus, das COVID-19 verursacht, n n
de SARS-CoV-2, n n sigla
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la vida > Microbiologia, Ciències de la salut > Medicina clínica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**

Definició

Virus de l'espècie coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria aguda greu, del gènere Betacoronavirus, de la família dels coronavirus, causant de la COVID-19.

Nota

La forma SARS-CoV-2 és una sigla corresponent a l'anglès severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 i té un caràcter pràcticament internacional.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l 'aprovació del terme coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (sin. virus de la covid-19; sigla SARS-CoV-2)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu i virus de la covid-19, com a sinònims absoluts, juntament amb la sigla SARS-CoV-2.

Criteris aplicats

Pel que fa a coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu:

·És la denominació catalana corresponent a l'anglès severe acute respiratory syndrome coronavirus 2, que ha donat lloc, per siglació, a la denominació internacional SARS-CoV-2. El nucli, coronavirus 2, fa referència al fet que és el segon virus de la mateixa espècie que provoca malaltia en humans; el primer (SARS-CoV) és el que provoca la malaltia coneguda amb la forma síndrome respiratòria aguda greu (o SARS), ja normalitzada en català pel Consell Supervisor.

·És una forma ja documentada.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Quant a virus de la covid-19:

·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva, constituïda pel nucli virus ("Individu d'un grup d'agents infecciosos submicroscòpics [...] que consta d'un nucli central constituït per àcid desoxiribonucleic o per àcid ribonucleic i envoltat per una coberta proteica o càpsida", segons el diccionari normatiu) i el sintagma de la covid-19, referent a la malaltia que provoca.

·És una forma anàloga al nom de molts altres virus que també es designen a partir del nom de la malaltia que provoquen (per exemple, virus de la grip, virus de l'hepatitis, virus de la sida o virus de la verola).

·Es documenta molt.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Finalment, pel que fa a SARS-CoV-2:

·És una denominació internacional, fixada pel Comitè Internacional per a la Taxonomia dels Virus. Correspon a la sigla anglesa de la forma severe acute respiratory syndrome coronavirus 2. La xifra 2 distingeix aquest virus del SARS-CoV, el primer que es va descobrir d'aquesta mateixa espècie que causa malaltia en humans. Tots dos virus pertanyen a l'espècie anomenada coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria aguda greu (SARSr-CoV, segons la sigla de la denominació anglesa).

·És una forma ja implantada i documentada en nombrosos textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la mateixa denominació.

Formes desestimades

-Entre coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu i coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu 2, totes dues documentades, s'opta per la primera (amb la xifra després de coronavirus) perquè té més ús (s'utilitza força més en totes les llengües) i, sobretot, perquè és més precisa, ja que permet associar inequívocament el 2 a un tipus de coronavirus (situat al final del sintagma, en canvi, podria associar-se, erròniament, a un tipus de síndrome respiratòria aguda greu).

-Entre virus de la COVID-19 i virus de la covid-19, totes dues formes possibles i adequades, es prefereix virus de la covid-19, tenint en compte que aquesta forma és especialment susceptible d'emprar-se en contextos de divulgació, en què la forma lexicalitzada (covid-19) preval sobre la sigla (COVID-19), més habitual en contextos especialitzats.

-Entre virus de la covid-19 i coronavirus de la covid-19, totes dues documentades, es prefereix la forma amb el nucli virus, més genèric, perquè és la que segueix el paral·lelisme d'altres denominacions catalanes de virus (virus de la grip, virus de la verola, etc.).

-Les formes coronavirus SARS-CoV-2 i virus SARS-CoV-2, que també es documenten i poden resultar útils en contextos de divulgació o, fins i tot, dins el discurs, perquè aporten més informació que l'etiqueta SARS-CoV-2, es consideren estrictament redundants i, sobretot en l'àmbit especialitzat, innecessàriament llargues; per aquests motius s'han descartat com a noms estrictes del virus.

[Acta 665, 10 de juny de 2020]

Modificació posterior (desembre de 2021)

Posteriorment a aquesta resolució, s'ha modificat la forma virus de la covid-19 per virus de la covid, d'acord amb el nom de la malaltia recollit al diccionari normatiu (covid) i tenint en compte que aquesta denominació (virus de la covid) és pròpia sobretot de contextos generals, no especialitzats.

ca postura de l'espelma, n f
ca postura de tots els membres, n f
ca sarvangàssana, n m sin. compl.
es postura de la vela, n f
es postura de todos los miembros, n f
es postura sobre los hombros, n f
en all-members pose, n
en candle pose, n
en shoulder stand, n
sa sarvaṅgāsana, n n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició

Postura en què el iogui s'aguanta sobre les espatlles i la part posterior del cap, amb la pelvis elevada i les cames estirades cap amunt, en línia recta amb el tronc, les mans a l'esquena, a l'altura de les costelles, i el mentó tocant al pit.

Nota

La forma sarvangàssana prové del sànscrit sarvaṅgāsana, denominació constituïda pels formants sarva 'tots', aṅga 'membres' i āsana 'postura'.

ca dispersió en angles petits, n f
ca SAS, n f sigla
es dispersión a ángulos pequeños, n f
es dispersión a bajo ángulo, n f
es dispersión de bajo ángulo, n f
es SAS, n f sigla
fr diffusion aux petits angles, n f
fr DPA, n f sigla
en small-angle scattering, n
en SAS, n sigla

Física

Definició

Tècnica consistent a provocar la dispersió de la radiació o de les partícules d'un feix en un angle petit, generalment entre 0º i 10º, amb l'objectiu d'obtenir informació estructural sobre la matèria que la produeix, des d'una escala micromètrica fins a una escala nanomètrica.

Nota

La sigla SAS correspon a l'equivalent anglès small-angle scattering.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes dispersió en angles petits (sigla SAS), dispersió de raigs X en angles petits (sigla SAXS) i dispersió de neutrons en angles petits (sigla SANS):

S'aproven els termes dispersió en angles petits (al costat de la sigla d'origen anglès SAS), juntament amb els termes semànticament relacionats dispersió de raigs X en angles petits (amb la sigla SAXS) i dispersió de neutrons en angles petits (amb la sigla SANS), pels motius següents:

Pel que fa a dispersió en angles petits,

·és una alternativa catalana al manlleu de l'anglès small-angle scattering;

·és una forma descriptiva, que s'identifica sense problema amb el concepte, i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli dispersió, que és la forma principal aprovada pel Consell Supervisor en aquesta mateixa acta com a alternativa al manlleu anglès scattering, i el complement en angles petits, que fa referència al fet que l'angle de desviació que adopten les partícules en aquest cas és petit, entre 0º i 10º;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions similars.

Quant a dispersió de raigs X en angles petits i dispersió de neutrons en angles petits,

·són també alternatives catalanes a les respectives denominacions angleses;

·són formes descriptives, transparents i lingüísticament adequades, que prenen com a referència de formació el terme més genèric dispersió en anglès petits.

Finalment, pel que fa a les sigles d'origen anglès,

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i ja tenen força ús, tant en català com en altres llengües romàniques.

Com a alternatives a small-angle scattering s'han valorat també les propostes següents:

-dispersió en angle petit, amb el complement en singular: podria considerar-se també una forma adequada si es percep el feix de partícules o la radiació com una unitat; s'ha preferit, però, el plural (en angles petits) tenint en compte que cadascuna de les partícules o cadascun dels rajos del feix es dispersa en un angle diferent;

-dispersió d'angles petits, introduint el complement amb la preposició de: podria considerar-se també una solució adequada tenint en compte la gran diversitat de relacions que pot expressar la preposició de; de tota manera, atès que la preposició que regeix el verb dispersar en aquest cas és en, la forma dispersió d'angles petits resulta més precisa i lingüísticament preferible; d'altra banda, l'ús de la preposició de podria crear una certa confusió a l'hora de formar termes relacionats més complexos, com ara dispersió de neutrons d'angles petits (en comptes de la forma aprovada dispersió de neutrons en angles petits) o dispersió de raigs X d'angles petits (en comptes de dispersió de raigs X en angles petits);

-dispersió a angles petits, introduint el complement amb la preposició a: es considera una forma lingüísticament poc adequada.

Pel que fa als termes més específics, s'han descartat les formes dispersió en angles petits de raigs X i dispersió en angles petits de neutrons, malgrat que a diferència de les formes aprovades no trenquen la sintaxi del sintagma de base (dispersió en angles petits) i, en aquest sentit, podrien considerar-se preferibles, per motius d'ús, perquè l'ordre de formants aprovat és l'habitual entre els especialistes, que consideren que és preferible semànticament.

Finalment, es desestima l'aprovació de les sigles creades a partir de les denominacions catalanes aprovades (DAP, DXAP i DNAP) perquè els especialistes asseguren que les sigles angleses són les úniques conegudes, tant en català com en les altres llengües, i que difícilment podrien substituir-se.

[Acta 561, 20 de juny de 2013]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota