Abans no surt publicat, un article científic fa un llarg recorregut i passa per molts ulls. A l’hora d’escriure’l, l’autor o autors han d’estructurar-ne el contingut d’acord amb uns estàndards adoptats per la majoria de publicacions científiques: una introducció a la recerca amb un estat de la qüestió, el qual pot anar també en un apartat específic, la metodologia utilitzada, els resultats obtinguts i una discussió final o conclusions. Aquesta organització del text, coneguda amb la sigla IMRAD (Introduction, Methods, Results, and Discussion), ha esdevingut general en la redacció acadèmica.
Aquestes quatre parts constitueixen a grans trets el cos de l’article, però hi ha més coses. Cal un bon títol, que reflecteixi de manera clara i suficient el contingut; cal una bona bibliografia final, actualitzada, adequada i completa, i calen també un bon resum i unes paraules clau encertades. Les paraules clau s’han de pensar bé perquè serviran per a la classificació i per a la cerca, i han d’abraçar tot el camp en què es mou la recerca feta, des de l’aspecte més específic al més general.
I arribem al resum, un escrit que precedeix l’article i n’exposa breument els punts essencials. El resum s’ha de redactar de manera que pugui funcionar com un text autònom, ja que probablement anirà a parar a una base de dades de resums i citacions. Un bon resum, ben escrit i ben estructurat, augmenta la probabilitat de trobar lectors per a l’article i, per tant, citacions. La majoria de publicacions científiques demanen un resum no només en la llengua en què està escrit l’article, sinó també en altres llengües, sobretot en anglès, si l’article no està escrit en aquesta llengua. El resum escrit en anglès s’anomena abstract. I fixeu-vos que hem trigat més de dos paràgrafs a fer sortir el terme amb què tothom es refereix a aquesta mena de resums.
Un cop escrit l’article i enviat a una revista científica ben posicionada, s’hauran de superar avaluacions d’experts (també anomenades revisions d’experts; en anglès, peer review). Publicar en una bona revista requereix superar una, dues o fins a tres avaluacions d’experts amb cegament doble (en anglès, double blind peer review), en què ni el revisor sap qui és l’autor, ni l’autor sap qui és el revisor. Els revisors suggeriran canvis més puntuals o més generals que s’hauran d’aplicar i implicaran unes quantes, o moltes, hores més de feina. Però ja estarà encarrilat.
Podeu trobar tots aquests termes, amb les definicions i equivalents en altres llengües al Cercaterm. Bona recerca!
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 26/10/2020]
