Hi ha paraules que, com els astres, tenen més d’una òrbita. El terme efemèride n’és un exemple: denomina el registre precís del moviment dels cossos celestes, però també fa referència a una data assenyalada o a un fet que val la pena recordar. I, a vegades, també és una eina per a fer memòria i reivindicar allò que sovint ha quedat a la foscor. La trajectòria vital i professional d’Assumpció Català i Poch, de qui enguany es commemoren els cent anys del naixement, il·lustra totes les dimensions d’aquest terme.
Assumpció Català va estar vinculada molts anys a l’Observatori Fabra, on es va dedicar a l’elaboració d’efemèrides, una activitat clau per al càlcul astronòmic de precisió. En terminologia científica i, més concretament, en astronomia, el terme efemèrides s’utilitza en plural per a designar un conjunt de taules de dades que indiquen per a cada dia o fracció de dia d’un període concret (habitualment un any) la posició de determinats cossos celestes en el firmament, ja sigui del passat o del futur. Aquestes dades permeten determinar amb precisió els detalls d’esdeveniments celestes com ocultacions, conjuncions o eclipsis, i tenen aplicacions en diversos àmbits: des de la programació d’observacions astronòmiques amb telescopis automatitzats fins a la navegació, tant en el seu ús tradicional (basat en la posició dels astres per a determinar la latitud i la longitud a alta mar) com en aplicacions modernes com el GPS (en què els satèl·lits transmeten dades que permeten calcular les seves pròpies efemèrides, és a dir, la seva posició exacta respecte a la Terra).
Més endavant, Assumpció Català també es va dedicar a l’observació sistemàtica de taques solars, i en va elaborar uns registres per a les sèries de dades internacionals que permeten estudiar els cicles solars i la seva influència sobre el clima de la Terra.
Fora de l’àmbit estrictament científic, el terme efemèride s’utilitza en singular amb un significat més general: fa referència a un esdeveniment notable del qual es recorda l’aniversari per la seva rellevància històrica o simbòlica. Aquest ús, que prové del grec ephēmerís, -ídos (‘d’un dia, memorial diari’), remet a la idea de consignar dia a dia fets significatius, ja siguin dades astronòmiques o moments rellevants per a la memòria col·lectiva. En aquest sentit ampliat del terme, el llegat d’Assumpció Català es pot considerar per ell mateix una efemèride. La seva contribució a la ciència és fonamental, com ho demostra el fet que va ser la primera dona a obtenir un doctorat en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona i la primera astrònoma professional en una universitat espanyola. A més, va desenvolupar una destacada carrera docent com a professora d'astronomia, física i matemàtiques, i una important tasca de divulgació científica.
Efemèrides com el centenari del naixement d’Assumpció Català no només recorden fites biogràfiques, sinó que esdevenen instruments de reivindicació històrica i reconeixement. La trajectòria d’aquesta científica, marcada per la superació del sostre de vidre en un àmbit professional predominantment masculí, exemplifica com aquestes commemoracions poden ser eines poderoses per a visibilitzar les aportacions femenines a la ciència.
Des del TERMCAT, desitgem que, així com les efemèrides astronòmiques anticipen el moviment dels astres, les efemèrides commemoratives com aquesta contribueixin a dibuixar un futur amb més referents femenins en la ciència.
Podeu consultar les fitxes d'aquests termes i més terminologia d’astronomia en el cercador del portal Terminologia de les ciències de la Terra. A més, trobareu terminologia relativa a la posició particular de les dones en l’entorn laboral en la Terminologia de les dones en el món laboral, en la infografia interactiva 8M. Dia de la Dona i en el Cercaterm.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT, núm. 208, maig 2025]
