Les denominacions catalanes adequades són atenció plena o consciència plena. El concepte fa referència a l’estat mental que s'aconsegueix amb l'enfocament sense prejudicis de l'atenció i la consciència en els pensaments, les emocions i les sensacions que es produeixen en el moment present.
L’atenció plena es remunta a una pràctica molt antiga que constitueix l’essència fonamental del budisme. Actualment s’ha recuperat en l’àmbit de la medicina i la psicologia com a pràctica reconeguda i efectiva per a reduir els símptomes físics i psicològics de l’estrès, augmentar l’autoconsciència i millorar el benestar general de la persona.
Les formes catalanes són paral·leles a les utilitzades en altres llengües: en espanyol, conciencia plena, o en francès, pleine conscience.
Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm.
(Font: TERMCAT)
