Del pancake ice al gel en galetes: la denominació d’algunes realitats llunyanes

Paisatge marí amb gel en galetes

Finalment el fred més o menys hivernal ja fa unes setmanes que ha arribat, tot i que aquest any s’ha fet esperar més del que és habitual. Ara, ja se sap que el fred és relatiu, i les nostres temperatures hivernals no tenen res a veure amb les d’altres latituds, on el fred més extrem dona lloc a fenòmens que no són propis del clima mediterrani. En zones més fredes del planeta, per exemple, tenen lloc processos de congelació de l’aigua marina o d’aigües continentals turbulentes, i en cada fase d’aquest procés el gel rep un nom diferent en funció de la seva morfologia. Així, en anglès es distingeix entre frazil ice, grease ice, nilas i pancake ice.

Si bé alguns d’aquests termes designen realitats llunyanes, pròpies d’altres zones del planeta, en l’àmbit especialitzat de la hidrologia, així com en contextos divulgatius, aquests termes de vegades també s’utilitzen en textos orals o escrits en català. Com que les principals diferències entre aquests conceptes són de tipus morfològic, ja que es distingeixen els diferents estadis de la formació de gel en funció de la forma o l’aparença que adquireix el gel en aquest procés, ha semblat important poder disposar en català de denominacions descriptives, similars a les que tenen ús en altres llengües, que puguin ajudar a forjar-se una imatge aproximada dels conceptes. Les formes normalitzades en català pel Consell Supervisor, amb l’assessorament d’experts de l’àmbit, són gel granulat, gel greixós, gel en crosta i gel en galetes. En qualsevol d’aquests casos, el nucli gel es pot substituir per glaç, ja que gel i glaç són mots sinònims (això sí, amb una distribució més àmplia de gel en el conjunt del territori).

El gel granulat (frazil ice en anglès), que representa la primera fase de la formació del gel en aigües molt fredes i turbulentes, és un conjunt de petits cristalls de gel que suren i són transportats pel corrent; aquests cristalls de gel són arrodonits en els primers estadis de la cristal·lització, i d’aquí la denominació gel granulat.

Seguidament, el gel granulat es pot transformar en gel greixós (grease ice en anglès), que correspon a una capa prima i espessa de cristalls de gel granulat agrupats, només dèbilment consolidats entre si, que sura a la superfície d'aigües marines o continentals. El gel greixós rep aquest nom perquè, amb la presència d’aquest gel, la superfície de l’aigua adquireix una aparença oliosa.

A continuació, en condicions d’aigües calmades, el gel greixós es pot transformar en gel en crosta (nilas en anglès), és a dir, en una capa de gel llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que sura a la superfície de l'aigua i s'ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se. La denominació nilas, que és la que té ús en la majoria de llengües, sembla que prové d’alguna variant regional del rus; en català, en canvi, s’ha optat per una designació més transparent des d’un punt de vista semàntic.

Finalment, en condicions d’aigües marines o continentals agitades, el gel greixós es pot convertir en gel en galetes (pancake ice en anglès): un conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d'entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d'aquests fragments entre ells.

Per a designar aquest últim concepte, tant la denominació anglesa (pancake ice) com les formes franceses (glace en crêpes o glace en galettes) són designacions metafòriques: a partir del nom d’una preparació culinària circular pròpia de cada context cultural (pancake en anglès i crêpe o galette en francès) es remet a la forma circular d’aquest gel. En català, la denominació gel en galetes s’inspira en aquestes formes d’altres llengües, però a partir d’una metàfora culturalment més propera; així, el substantiu galeta remet a una pasta prototípicament circular que, de fet, ja s’utilitza d'una manera metafòrica en altres àmbits, com en l’àmbit de les embarcacions, per a designar elements de forma circular. En definitiva, doncs, la denominació gel en galetes permet fer-se una idea aproximada de la morfologia d’aquest gel. En canvi, altres possibles alternatives que s’han descartat, com *gel en bunyols, no crearien una imatge metafòrica prou clara del concepte, tenint en compte que els bunyols acostumen a tenir una forma aproximadament esfèrica i no circular.

Podeu ampliar la informació sobre aquests termes al cercador del portal Terminologia de les ciències de la Terra, on també podreu consultar altres termes relacionats amb el gel (gel de fons, gel podrit, gel en prismes, etc.).