La tecnologia i la recerca arriben a tot arreu, i el món de l’embalatge no n’és una excepció. Com a mostra, tres termes d’aquest àmbit acabats d’aprovar pel Consell Supervisor: susceptor de microones, envàs actiu i envàs intel·ligent.
El susceptor de microones és un material metàl·lic o ceràmic que s’incorpora, en forma de capes fines, en envasos alimentaris aptes per a la cocció al forn de microones. Aquest material té la característica que pot absorbir l’energia electromagnètica de les microones, transformar-la en energia tèrmica i transmetre-la per radiació o per conducció; d’aquesta manera, els aliments cuits al microones en envasos que incorporen aquest material adquireixen un aspecte i una textura similars als que tindrien cuits en un forn convencional (per exemple, una textura cruixent o un aspecte daurat).
Lingüísticament, la forma susceptor de microones és un calc de la denominació anglesa microwave susceptor, però el substantiu susceptor prové, com passa sovint en la terminologia anglesa, del llatí, concretament de susceptōr -ōris (amb el sentit genèric de ‘receptor’), derivat del verb suscĭpĭo, que ha donat en català formes com ara suscepció, susceptible o susceptibilitat. És, doncs, un substantiu també adequat en català, anàleg a altres substantius de la llengua com ara acceptor, abductor, compressor o extractor, igualment d’origen llatí.
Pel que fa a envàs actiu, es tracta d’un envàs alimentari que interacciona directament amb la seva atmosfera interior o amb el producte que conté (i per això, justament, s’anomena actiu), ja sigui absorbint substàncies que deterioren el producte o bé emetent-ne d’altres que ajuden a conservar-lo. S’utilitza, és clar, per a preservar la qualitat i el bon estat dels aliments. La interacció es produeix mitjançant compostos (absorbidors o emissors) incorporats a l’envàs, ja sigui a la mateixa matriu o bé en etiquetes o en petites bosses.
Finalment, l’envàs intel·ligent, també utilitzat en alimentació, el que fa és proporcionar informació sobre la seva atmosfera interior o sobre el producte que conté, a fi que des de fora es pugui controlar la qualitat i l’estat en què es troben els aliments. La informació s’obté mitjançant la integració a l’envàs de dispositius sensibles a les modificacions biològiques o als canvis de temperatura o de composició gasosa.
Ben aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.
