Els facebookers, youtubers i instagramers ja són ben nostres

Els facebookers, youtubers i instagramers ja són ben nostres

La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

A partir de noms propis (de persones, de llocs, d’organismes, de productes, etc.), tenim noms comuns creats per sufixació (com pasteurització, del biòleg Louis Pasteur, o vienès, de la ciutat de Viena); per prefixació (com vacuna anti-Haemophylus influenzae, en què el prefix anti- s’adjunta al nom científic d’un bacteri); per sintagmació (per exemple, malaltia d’Alzheimer, malvasia de Sitges o trapezi Washington), o també per lexicalització directa del nom propi, que passa a designar un concepte general (és el cas de borgonya, que denomina un vi a partir del nom d’una regió; de vamba, que designa un calçat a partir del nom d’una marca comercial, o de barani, que designa un salt mortal a partir del nom d’un acròbata, Alfonso Barani).

No ha de sorprendre, doncs, que dels noms de les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube puguin derivar-se en català les formes facebooker | facebookera, instagramer | instagramera i youtuber | youtubera per a designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència. Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera). Aquestes formes han estat aprovades recentment pel Consell Supervisor com a equivalents de les corresponents designacions en anglès (facebooker, instagrammer i youtuber), que en aquesta llengua, a diferència de les formes catalanes, són invariables pel que fa al gènere i tenen l’accent en l’arrel.

Si voleu consultar les fitxes completes d’aquests tres termes, ho podeu fer a la Neoloteca i al Cercaterm.