Formació universitària: mínor o menció?

© iStockphoto/A-Digit

Totes dues formes de l’àmbit de l’educació superior, mínor i menció, han estat aprovades recentment pel Consell Supervisor del Termcat, però cal tenir present que tenen significats diferents. Mínor fa referència a la formació complementària dins dels estudis de grau en una àrea del coneixement diferent de la que constitueix el nucli principal d’aquests estudis, mentre que menció designa la formació especialitzada en una àrea del coneixement pròpia dels estudis de grau. D’acord amb aquesta distinció, un estudiant d’història, per exemple, pot haver cursat un mínor en anglès professional (una àrea del coneixement diferent de la dels seus estudis) o, en canvi, pot tenir una menció en història contemporània (una especialització dins dels seus estudis).

La denominació mínor, que ja té ús en diverses universitats catalanes per a fer referència a aquest concepte, és un manlleu de l’anglès (procedent al seu torn del llatí minor, -ōris) que s’ha adaptat a l’ortografia catalana per facilitar una lectura més acostada a la pronúncia llatina. Es pot considerar un cas paral·lel al del terme del mateix àmbit màster, adaptació de la forma anglesa master. La forma menció, d’altra banda, és la que es fa servir en el títol oficial dels estudis de grau.

Com a alternativa a la forma mínor s’han descartat formes descriptives com ara itinerari complementari, itinerari secundari, itinerari menor, itinerari d’intensificació, segona especialitat, subespecialitat o complement de grau perquè no són prou precises i podrien fer referència a altres tipus de formació; en alguns casos, de fet, aquestes alternatives es podrien confondre amb el terme relacionat menció.