Ioga... enmig de l'aigua

Ioga sobre planxa

Després d’uns quants cops de rem precisos per allunyar-se de la platja o de la riba, hi ha qui aprofita la immobilitat de l’aigua per deixar la pala i convertir la planxa de rem (els anglesos en diuen SUP board) en una estora, i l’horitzó en una sala de ioga sense ioguis. Els profans, és clar, del marge estant o xipollejant amb un estil més o menys precari, ens mirem amb incredulitat la successió d’àssanes executats a sobre la planxa. Com si no fos prou haver-los vist avançar amb indolència sobre l’aigua com aquell que hi camina…

Però tornem a la planxa de rem i als àssanes. Ara allà només hi ha quietud, tranquil·litat, harmonia còsmica, el clapoteig de l’aigua, un cel infinit. El no-res.

Bé, també hi ha alguna cosa més: El ioga sobre planxa suma els beneficis del surf de rem o SUP (en anglès, paddle surfing, stand up paddling, SUP, etc.) i els beneficis del ioga. Practicat a mar, permet aprofitar els dies d’aigua convertida en mirall per fer igualment esport intens. Exposa els practicants de ple als beneficis del sol (ja cal anar protegit amb una crema de factor elevat) i compensa la frustració dels principiants que van visitant l’aigua involuntàriament amb un refrescament immediat. A més, si la pràctica del ioga requereix de per si força, flexibilitat, coordinació i equilibri, aquí tot es multiplica perquè, per més harmonia i pau que hi hagi, la superfície aquàtica és força més inestable i mòbil que el terra de la classe on se sol fer.

El més senzill és començar amb la postura del lotus (ja se sap que, quan estàs assegut, no és tan fàcil caure). O la postura de la cobra, que no deixa que estàs ajaçat bocaterrosa, encara que tinguis els braços estirats per a separar el tronc de la planxa i que miris endavant cap al mar o enlaire cap al cel. A partir d’aquí la complicació dependrà del nivell i l’atreviment de cadascú. Per exemple, es pot adoptar la postura del gos mirant avall (és a dir, fent un triangle doblegats per la cintura amb les mans i els peus a terra i el cul enlaire), la postura de l’arbre (fent servir la pala com a suport addicional per a l’única cama que ens aguanta drets), la postura de l’arc (amb la panxa a la planxa i les mans agafades als turmells per sobre l’esquena) o la postura sobre el cap (reflexionant sobre la petitesa del món de cap per avall, fent servir el crani i els avantbraços com a suport).

I tants d’altres, perquè d’àssanes n’hi ha per donar i per vendre. El dia és clar, l'aigua no es belluga, no hi ha cap urgència que ens torbi. És el moment perfecte per al ioga sobre planxa.

A més, córrer sobre la pell de l’aigua com es fa amb el surf de rem és una cosa que també saben fer els basiliscos (o llangardaixos Jesucrist), és veritat. Però ells, per contra, són incapaços d’immobilitzar-se en un punt concret de l’aigua sense enfonsar-se immediatament. I de ioga, els basiliscos, no se sap que n’hagin fet mai.