De la biografia i trajectòria professional de Joan Oró se’n parla a bastament en els altres articles d’aquest número del butlletí Recercat. Per això en aquesta secció —que tracta sobre terminologia— volem fer, com a petit homenatge, una mirada als termes de ciència que formen part de la vida i obra del brillant investigador i gran divulgador científic que el professor Oró va ser. Dins el text trobareu aquests termes marcats en negreta, amb enllaços a les fitxes corresponents del Cercaterm, les quals us poden permetre ampliar la informació terminològica de cadascun dels conceptes.
Quan fem una cerca sobre la figura de Joan Oró a qualsevol cercador d’Internet o a través d’un bot de conversa d’intel·ligència artificial, en la informació obtinguda es destaca que va ser un científic català eminent, amb una projecció i un reconeixement internacionals, considerat un referent mundial en l'àmbit de l'astrobiologia i la bioquímica aplicades principalment a la recerca sobre l'origen de la vida i l’existència de vida en altres planetes. També, que va liderar estudis rellevants sobre la possible presència de compostos orgànics en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna i de Mart.
En les seves investigacions sobre l'origen de la vida es va centrar en la síntesi prebiòtica de compostos orgànics a partir de compostos inorgànics. Va demostrar que l’adenina, base nitrogenada del DNA i l’RNA, es podia sintetitzar en escalfar solucions aquoses que contenien compostos inorgànics, com el cianur d'hidrogen i l'amoni, i aplicar-hi descàrregues d’espurnes com a font d’energia. D’altra banda, Oró va ser el primer científic que va assenyalar els cometes com a portadors clau de molècules orgàniques cap a la biosfera primigènia. Aquesta hipòtesi, la panspèrmia, és àmpliament acceptada avui en dia.
Joan Oró va assessorar la NASA en els projectes Apollo a la Lluna i, molt especialment, en el disseny de les missions Viking a Mart. És conegut que va intervenir decisivament per trobar una interpretació química adequada a una troballa inesperada i remarcable que es va produir durant la missió a Mart. El mòdul Viking que va efectuar l’amartatge va desenvolupar una sèrie d'experiments, incloent-ne un de dissenyat per Oró i el seu equip, que utilitzaven un aparell de cromatografia de gasos i un espectròmetre de masses portàtils, de petites dimensions. En un d'aquests experiments, en què es feia una primera anàlisi de l’atmosferai la superfície del planeta vermell, un conjunt de nutrients al·lòctons es va barrejar amb mostres de terra marciana i es va produir sobtadament diòxid de carboni, cosa que podia suggerir la presència de microorganismes marcians com a agents d’algun tipus de processament metabòlic dels nutrients. Tanmateix, Oró va demostrar que una interpretació segons la navalla d’Occamera probablement la correcta: s’havia produït una oxidacióabiòtica dels nutrients introduïts.
Tota aquesta tasca de recerca excel·lent va ser reconeguda amb múltiples premis i distincions. Però, a més a més del seu treball científic, Joan Oró va dur a terme una gran tasca de divulgació de la ciència. En les xerrades que feia per a alumnes d’escoles i instituts, per a aficionats a l’astronomia d’associacions amateurs o per a públics diversos, sempre li agradava recordar els seus orígens a Lleida, com a fill de forners, quan de ben jove el fascinava contemplar el cel i fer-se preguntes, que acabarien marcant la seva vida i la seva carrera: volia saber d’on venim, qui som i cap on anem. El professor Oró encarna un conjunt de valors fonamentals que poden ser un exemple inspirador per als futurs estudiants de ciències. La seva actitud i trajectòria ens recorden que amb passió, dedicació i una visió audaç es poden superar obstacles i aconseguir fites significatives que facin avançar el coneixement científic. I, alhora, que fomentar la comprensió de la ciència i fer-la arribar a un públic ampli, dins i fora de la comunitat científica, és un element essencial per al progrés i el benestar de la societat.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, número 188, maig 2023]
