En astronomia, la força de marea és la diferència en la força gravitatòria entre dos punts d'un mateix cos celeste causada per un segon cos, que pot provocar la deformació o la destrucció del primer.
Per a designar aquesta alteració d’un cos celeste a causa de la força de marea existeixen diversos termes en funció de si es fa referència al procés genèric, a la destrucció total o bé parcial del cos celeste, a un tipus de deformació d’aquest cos, o als verbs respectius; si bé aquests termes van ser establerts en anglès (tidal perturbation, tidal disruption, etc.), des de fa uns anys també es disposa d’alternatives catalanes per a designar els diferents conceptes relacionats amb la força de marea, normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT amb l’assessorament d’experts de l’àmbit:
- Mareopertorbació (o pertorbació per marea) fa referència al procés genèric d’alteració d’un cos celeste per la força de marea, que pot consistir en una deformació més o menys gran del cos o en la seva destrucció; l’equivalent anglès és tidal pertorbation i el verb corresponent en català, mareopertorbar (o pertorbar per marea).
- Mareotruncament (o truncament per marea) designa la mareopertorbació en què resulta destruïda una part perifèrica, generalment menys densa, d'un cos celeste; l’equivalent anglès és tidal truncation i el verb respectiu en català, mareotruncar (o truncar per marea).
- Mareodestrucció (o destrucció per marea) fa referència a la mareopertorbació en què el cos celeste resulta pràcticament esmicolat; l’equivalent anglès és tidal disruption i el verb corresponent en català, mareodestruir (o destruir per marea). Un tipus concret de mareodestrucció és l’espaguetització, en què l'objecte es converteix en una mena de filament de matèria deslligada.
Pel que fa al nucli de les denominacions catalanes, convé fer notar que totes estan creades a partir d’un mot formalment similar a l’anglès excepte el terme mareodestrucció (conegut en anglès com a tidal disruption), ja que en aquest cas el mot català disrupció no és equivalent del mot anglès disruption: l’única accepció de disrupció recollida al diccionari normatiu és “Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió a la qual és sotmès arriba al valor de la tensió disruptiva”, mentre que en anglès disruption té un sentit més ampli, similar a ‘trencament’; per aquest motiu, doncs, les formes *mareodisrupció i *disrupció per marea es consideren calcs de l’anglès poc adequats semànticament i innecessaris.
En definitiva, en tots els casos es proposa una denominació principal sintètica, creada a partir del formant mareo- (forma prefixada del mot marea), i un sinònim complementari consistent en una forma sintagmàtica que inclou el complement per marea. A més, el Consell Supervisor també afegeix que, si bé aquestes formes, d’acord amb l’ús i les preferències dels especialistes, són les que encapçalen les fitxes terminològiques, també són possibles les denominacions amb l’adjectiu mareal: destrucció mareal, pertorbació mareal, etc.
Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes, juntament amb les d’altres termes de l’ambit de l’astronomia, al portal Terminologia de les ciències de la Terra.
