En un entorn condicionat per la ciberseguretat, s’aconsella cada vegada més l’ús de xarxes privades virtuals per connectar-se i navegar (en anglès virtual private network, VPN).
Una xarxa privada virtual pot utilitzar processos d’encapsulació i encriptació dels paquets que es transmeten, de manera que crea un túnel xifrat entre el dispositiu de l’usuari i un servidor remot. Això permet protegir les dades que circulen per la xarxa, ocultar o substituir l’adreça IP real, i accedir de manera segura a recursos remots.
L’ús per a usuaris individuals és molt recomanat sobretot si es connecten a sistemes wifi oberts (aeroports, hotels, comerços...) ja que millora la privacitat i l’anonimització i evita atacs d’intercepció de credencials. En general, afegeix una capa de seguretat quan es gestionen dades personals o bancàries.
Els usuaris poden instal·lar al seu dispositiu aplicacions que gestionen automàticament la connexió per XPV. L’aplicació crea un túnel entre el dispositiu i el servidor de la XPV que redirigeix el trànsit d’internet a través d’aquest túnel segur i substitueix l’adreça IP pública de l’usuari per la del servidor de la XPV.
En el cas de les empreses, permet un accés segur a la xarxa corporativa i redueix el risc d’informació confidencial, especialment en el teletreball.
En català es recomana l’ús del calc xarxa privada virtual i de la sigla corresponent XPV, tot i que la sigla anglesa VPN té un ús molt estès.
Podeu consultar aquest i altres termes relacionats al portal Terminologia de les TIC.
