La Copa Mundial de la FIFA 2014 ha arribat al Brasil, però les televisions, les ràdios, Internet, etc. la fan arribar fins a l’últim racó de món.
Per als professionals dels mitjans de comunicació esdevé tot un repte atraure l’atenció de l’audiència, i la llengua amb què s’expressen és la seva principal eina de treball. Havia arribat a convertir-se en imprescindible adoptar alguna manera ben peculiar de cantar els gols, per exemple, i encara ara quan sentim alguns locutors, especialment sud-americans, ens sorprenem de la vehemència i l’originalitat d’alguns d’aquests professionals quan anuncien un gol.
Al marge d’aquest detall, però, convé tenir en compte que no és gens fàcil retransmetre un partit de futbol: més de dues hores de narració quasi ininterrompuda, en què cal explicar el que passa, però també per què passa, i en què l’audiència espera rebre informació complementària, interessant, immediata, precisa... i compartir emocions, divertir-se i entretenir-se.
De manera més o menys conscient, el fet és que els locutors difonen, en cada retransmissió, molta terminologia ben específica: creueta, xilena, volant, teva-meva, rabona, rondo, misto, quart àrbitre, pal llarg, passada de la mort, llei de l’avantatge... I molta d’aquesta terminologia té origen en l’anglès o en altres llengües (orsai, penal, gol, etc.).
De vegades, els locutors recorren a formes manllevades d’altres llengües que, sovint, tenen un ús internacional. Ben segur que durant els dies del mundial sentirem expressions com ara goal average, hat trick, catenaccio, etc., intercalades en el discurs dels locutors que s’expressen en català. Per a aquesta mena d’expressions, hi ha equivalents catalans (que us convidem a descobrir, si no els coneixeu, al Diccionari de futbol en línia), però els professionals hi recorren per donar varietat al discurs o per atraure l’atenció. Si no se’n fa un ús abusiu, pot resultar un recurs útil, poc transcendent, present en totes les transmissions fetes en qualsevol llengua, i que es pot relacionar amb el mateix “innocent exhibicionisme” (per fer servir una expressió de Josep M. Pujol i Joan Solà) que els pot portar a fer servir altres expressions estrangeres com ara jogo bonito, paradinha, torcida brasilera, canarinha, squadra azzurra, albiceleste, Premier (League), calcio, Bundesliga, etc.
Com en tantes altres coses, es tracta de trobar un cert equilibri, com saben fer els millors jugadors dels millors equips, que no fan floritures exagerades quan no cal, però que són capaços d’enlluernar-nos amb un recurs futbolístic que només se’ls podia ocórrer a ells, executat amb elegància, i eficaç per a desbordar la defensa rival, o per a desbaratar aquell contraatac o per a aconseguir qualsevol altre avantatge. Si us dediqueu a les transmissions esportives, o simplement, si sou uns bons aficionats, us convidem a conèixer la terminologia específica de cada esport (amb els reculls que us oferim des de la pàgina de Diccionaris en línia) i, a partir d’aquí, a fer un ús generalitzat de les propostes catalanes: el vostre oient s’hi reconeixerà més, donareu una mostra de rigor i de respecte per la vostra eina principal de treball, i, a més, quan vulgueu recórrer a un manlleu, efectivament aconseguireu el que us proposàveu: que cridi l’atenció.
