"Carles Riera va escriure el 1994 que «si mitjançant la llengua pròpia de cada país hom expressa qualsevol realitat del món sensible, també és lògic que hi expressi les realitats del món científic».
Com a químic en el món de la recerca sovint trobo termes sense una forma consolidada en català. Com a traductor m’adono que els científics a qui els preocupa no coneixen les eines disponibles per resoldre el problema. El TERMCAT n’és una.
Des que el vaig conèixer, en parlava als altres químics. L’únic inconvenient era que el nostre camp no hi era tan present com d’altres. Un parell d’anys després vaig començar a col·laborar amb el TERMCAT i em van descobrir un nou diccionari de química en què estaven treballant. Era l’oportunitat ideal per explotar el meu perfil i aprendre un munt, alhora que feia un servei a ambdues comunitats.
Com a usuari em semblava que el TERMCAT oferia un recull de termes molt valuós, però d’alimentació més o menys automàtica o senzilla. Com a col·laborador m’he adonat de la tasca de recerca que hi ha darrere de cada terme i de la importància del diàleg entre els especialistes de l’àrea i els especialistes de la llengua.
Els termes més correctes no es consoliden si els especialistes no s’hi senten còmodes, però les opcions més còmodes poden no ser gaire genuïnes, o ni tan sols catalanes. El “Centre de Simbiosi” TERMCAT uneix els dos agents per enriquir la llengua i facilitar la comunicació científica. Jo no he deixat d’aprendre des que el vaig conèixer i aprofito qualsevol oportunitat —fins i tot aquest En primera persona— per animar tothom a vetllar per la terminologia en català amb un gest tan senzill com és utilitzar-la."
Òscar Aznar
Químic i traductor, col·laborador del TERMCAT
