Teniu dubtes a l'hora de fer la declaració de la renda?

persona que mostra dubtes davant d'un full de paper

Un dels senyals inequívocs de l’arribada de la primavera, juntament amb el retorn de les orenetes, la floració dels camps i l’aparició de les al·lèrgies, és l’inici de la campanya de la renda. Si bé no es pot assegurar que el període de tramitació de la declaració de la renda provoqui algun tipus d’al·lèrgia primaveral, sí que sabem del cert que pot generar dubtes de tota mena. Amb aquest apunt volem contribuir a resoldre alguns dels dubtes o errors lingüístics més habituals sobre els termes relacionats amb la renda (no *renta).

Aquest any, als dubtes fiscals que tot contribuent (no *contribuient) sol tenir a l’hora de fer la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques o IRPF (pronunciem i-erra-pe-efa, no *i-erre-pe-efe) cal afegir-hi les complicacions derivades de la pandèmia. Els treballadors que han rebut ajudes econòmiques derivades d’un expedient de regulació temporal d’ocupació o ERTO (no *ERTE), els autònoms amb prestacions per cessament (no *cese) d’activitat o les persones que han percebut l’ingrés mínim vital hauran d’estar al cas perquè no totes aquestes prestacions queden exemptes (no *exentes) de tributació. Els experts fiscals recomanen, més que mai, revisar bé les dades de l’esborrany (no *borrador) abans de confirmar-les i presentar la declaració definitiva.

A l’hora de fer la declaració caldrà decidir si surt més a compte fer una declaració individual o una declaració conjunta, que inclogui tots els membres d’una unitat familiar. Si la renda prové exclusivament del rendiment del treball, de l'ús de la residència habitual o dels interessos, dividends i rendiments de lletres del tresor, el contribuent pot optar per una declaració abreujada (no *abreviada). Si a més dels supòsits anteriors, la renda també inclou rendiments de capital immobiliari o mobiliari, d’activitats agrícoles i ramaderes, o d'activitats empresarials especificades a la llei, és més convenient fer una declaració simplificada. I en el cas que cap d’aquests dos models de declaració s’ajusti a les necessitats del contribuent, sempre hi ha disponible la declaració ordinària, que s’ajusta a qualsevol situació. I encara cal comptar amb la declaració complementària, que és la declaració addicional que es pot presentar voluntàriament per modificar el contingut de la declaració originària o incorporar-hi nous fets imposables.

Justament, la base imposable (no *imponible) és l’import de la renda disponible del contribuent sobre la qual es determina la quota (no *cuota) per a calcular el tribut corresponent. Convé estar atent a les diverses reduccions i deduccions que es poden aplicar a la base imposable per conceptes considerats legalment deduïbles o establerts en la normativa, perquè l’import obtingut, la base liquidable, és la quantitat final que se sotmet a gravamen.

Com és ben sabut, el resultat de la declaració pot ser un resultat negatiu, si és inferior a zero,  o un resultat positiu, si és superior a zero. En el primer cas, la hisenda pública retorna al declarant part dels impostos pagats de més; en el segon cas, és el declarant qui està obligat a abonar la quantitat no retinguda prèviament. Sigui quin sigui el resultat, no hem d’oblidar que Hisenda, si fa o no fa, som tots.

Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb el tràmit de saldar comptes amb Hisenda en el Diccionari de la renda i en el Cercaterm.