El dia 16 de setembre s’escau el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme capa d’ozó.
També se’n pot dir ozonosfera, i es refereix a la capa de l'atmosfera que s'estén aproximadament entre els 20 i els 50 km d'altitud, en la qual la concentració d'ozó és màxima cap als 25 km i negligible per sobre dels 50 km o, en determinades zones del planeta, dels 70 km. La capa d'ozó filtra una part de la radiació ultraviolada del Sol (recordeu que en català no és *ultravioleta).
La principal alteració de la capa d'ozó es deu a l'activitat antropogènica —és a dir, creada per l’home—, que ha provocat el forat de la capa d'ozó o forat d’ozó.
Des del punt de vista de la formació, el terme capa d’ozó és un sintagma descriptiu i transparent: a la base capa, que designa una zona superposada a una altra, s’hi adjunta el sintagma d’ozó, que en restringeix el significat. Ozó és una denominació creada en alemany (Ozon) pel químic Christian Schönbein, que el descobrí el 1840, i que es basà en el grec ózō, que vol dir 'que fa olor'. La forma ozonosfera, per la seva banda, és un compost culte amb aquest mateix element i el formant -sfera, que també ve del grec (de sphaĩra, que significa 'esfera').
Com veieu, es tracta d’un altre exemple de com la terminologia especialitzada d’alguns àmbits, encara que tracti de termes de la més viva actualitat, beu de fonts clàssiques, de vegades llatines o, com en aquest cas, gregues.
[Font: TERMCAT]
