La creació del Fons d’Emergència Habitacional de la Generalitat posa de manifest la urgència de fer front a l’emergència d’habitatge, un dels grans reptes socials d’avui. Les dificultats per pagar el lloguer, els desnonaments i les persones sense llar evidencien la necessitat de mesures per prevenir la pèrdua de la llar i garantir unes condicions de vida dignes. Per això, destaquem un #termedelasetmana que forma forma part del nostre Diccionari del sensellarisme: dret a l’habitatge.
El dret a l’habitatge és el dret de les persones a disposar d’un habitatge on puguin viure en pau i amb dignitat i seguretat. No es tracta, doncs, només de tenir un lloc on dormir, sinó de poder viure en unes condicions adequades: amb dignitat, seguretat i estabilitat. Perquè tenir un sostre amb condicions no és només una necessitat, sinó un dret.
I una qüestió lingüística important: en català, recordem que la forma normativa i preferent és habitatge (derivat el verb habitar, del llatí habitare: ‘viure, estar-se en una casa, en un poble, etc.), i no *vivenda. La paraula vivenda, tot i que és una forma prou estesa en català, no està recollida per la normativa que regula el conjunt de la llengua. Per tant, parlem de dret a l’habitatge, accés a l’habitatge o polítiques d’habitatge.
Recordem que el Diccionari del sensellarisme recull i defineix conceptes clau com ara persona sense llar, persona sense sostre, model de primer l’habitatge (housing first), aporofòbia o arquitectura hostil, entre d’altres. Una obra dedicada a la realitat del sensellarisme que ben aviat estarà disponible en línia.
