En el temps que ha passat des de novembre de 2019, quan va començar el brot epidèmic d’una malaltia desconeguda a Wuhan (Xina), el terme coronavirus ha entrat a formar part de la nostra realitat a nivell planetari. En aquest apunt repassarem els nous termes de salut relacionats amb la pandèmia.
El nom de la malaltia
El nom de la malaltia, proposat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut), COVID-19, és una sigla formada en anglès (a partir de coronavirus disease, ‘malaltia per coronavirus’), juntament amb la xifra 19 (per l’any en què va sorgir). La grafia més adequada d’aquesta sigla en català, de manera similar a la d’altres malalties com SARS o MERS, és amb rodona i majúscules. Com que es tracta d’una sigla amb molta presència mediàtica, però, en contextos de comunicació general, menys especialitzats, es pot considerar també adequada la tendència a tractar-la com un nom comú i a escriure-la amb minúscules (covid-19, com sida). I és que, com dèiem en una secció anterior (“Un món de sigles”), quan una sigla està tan establerta en la llengua que ja no és percebuda com a tal, passa a escriure’s amb lletres minúscules. El pas definitiu en la fixació formal de la denominació ha estat la inclusió de l’entrada covid (sense la xifra i en femení) al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans el novembre de 2021.
També es documenta encara, en alguns contextos, el mot amb majúscula inicial (Covid-19), que seria un pas intermedi cap a la lexicalització i l’ús en minúscules, però és la forma menys adequada, perquè pot induir erròniament a pensar que es tracta d’un nom propi.
D’altra banda, si per raons comunicatives es vol emprar un nom explicatiu, es pot optar per formes del tipus malaltia per coronavirus o síndrome respiratòria associada a coronavirus. Aquests noms, però, tenen l’inconvenient que no són prou precisos, perquè hi ha més malalties o síndromes respiratòries causades per altres coronavirus, tant en animals com en éssers humans.
El nom del virus
Si parlem del virus causant de la malaltia, el nom oficial aprovat per l’ICTV (és a dir, el Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és SARS-CoV-2 (en substitució de 2019-nCoV, que va ser el nom provisional donat en el moment de declarar-se la malaltia). La forma SARS-CoV-2 és una sigla de l’anglès severe acute respiratory syndrome-related coronavirus 2 (en català, coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu) i té caràcter internacional. Tanmateix, l’OMS recomana que en contextos de divulgació, periodisme o salut pública no es faci servir aquesta denominació per a evitar la confusió amb el coronavirus associat a la SARS (el SARS-CoV). La seva proposta és fer servir formes denominatives descriptives com ara coronavirus de la COVID-19 o, simplement, virus de la covid (anàlogament a les formes virus de la grip o virus de la sida).
El gènere de la sigla COVID-19
Com a principi, les sigles prenen el gènere que té la forma catalana corresponent desplegada, tant si la sigla està formada en català com si està agafada d’una altra llengua, que seria el cas que ens ocupa. Per tant, el gènere que pertoca a la sigla COVID-19, manllevada de l’anglès, és el femení (“la COVID-19”), ja que la referència és malaltia per coronavirus (corresponent a l’anglès coronavirus disease) i malaltia en català és un mot femení.
Malgrat que, seguint aquest principi, el diccionari normatiu ja indica que el gènere de covid és femení, es detecta encara una certa vacil·lació i ús del masculí (“el COVID-19” i “el covid”). Probablement això es deu a diferents factors: al fet que el parlant no té present el referent femení implícit en aquesta sigla lexicalitzada (malaltia); al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí), ja sigui volgudament o per confusió, i també perquè l’estructura del mot remet en català al masculí (com bandit, cabrit, confit o escrit, entre d’altres).
Pronúncia de la sigla COVID-19
Tenint en compte l’estructura fonològica de la llengua, en català la forma més natural és pronunciar “COVID” com a mot agut (amb la força a la darrera síl·laba). La pronúncia plana, que de vegades se sent, probablement respon a la influència d’altres llengües, especialment de l’anglès. I com que en la pronúncia de les sigles no se sol fer la reducció vocàlica en les síl·labes àtones en els dialectes que en fan, se sol pronunciar “cOvid”, amb o (i no “cUvid”).
Pronúncia de coronavirus
Com en totes les paraules compostes, el mot coronavirus té l’accent en el formant virus (a la síl·laba vi-) i un accent secundari en el formant corona (a la síl·laba -ro-). Per tant, en els dialectes que fan reducció vocàlica, la pronúncia habitual ha de ser “curOnavIrus”. Això no obstant, com que fa relativament poc que aquest nom circula per la llengua general, pot haver-hi encara vacil·lacions en la pronúncia.
Podeu consultar tota la terminologia relacionada amb aquest tema en el diccionari en línia Diccionari de la COVID-19, en la infografia i el relat visual relacionats i en la fitxa de criteris terminològics que resumeix la informació d’aquest apunt. Salut!
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 07/05/2020]
