El TERMCAT publica en línia avui, 10 de juliol, el llibre que recull les intervencions dels ponents als Espais Terminològics 2018, la jornada que, en ocasió de la celebració de l’Any Fabra, va dedicar a la relació entre l’obra de Pompeu Fabra i la terminologia. Amb el títol Fabra: converses terminològiques, l’obra ofereix un conjunt de textos que de segur despertaran l’interès dels estudiosos de l’obra fabriana i de l’activitat terminològica. Com ja van poder comprovar els nombrosos assistents a la jornada del passat 4 d’octubre als Lluïsos de Gràcia, la relació entre Fabra i la terminologia presenta tot un conjunt d’elements que val la pena analitzar amb profunditat.
En concret, el llibre ofereix, en primer lloc, el text “Fabra, neòleg: terminologia i neologia en l’obra de Fabra”, signat per Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra: una aguda anàlisi sobre la posició de Fabra respecte de les paraules noves i la creació terminològica, amb un recorregut pels diversos sistemes de creació emprats pel Mestre, i amb reflexions d’interès molt general.
Tot seguit, s’hi recull el text “Fabra, normativista i lexicògraf: terminologia i diccionari general”, de Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que presenta un conjunt d’informació i de consideracions a l’entorn de la tasca relacionada amb la terminologia que va dur a terme Fabra en el marc de l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana.
Segueix el text “Fabra, seny ordenador: terminologia i variació geolectal en l’obra de Fabra”, signat per Josep Lacreu, cap de Recursos Lingüisticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que enfoca l’activitat del Fabra terminòleg des d’una perspectiva vinculada a la variació geolingüística, amb reflexions de plena actualitat.
I també van vincular les seves intervencions a l’actualitat, i per descomptat a l’època de Fabra, els membres de la taula rodona amb què es va tancar la jornada, que buscava de completar els diversos perfils d’interès i de dedicació de Pompeu Fabra. Per una banda, per cobrir la perspectiva del Fabra expert lingüista, Núria Bort, d’Enciclopèdia Catalana, presenta una documentada exposició amb el títol “Fabra, lingüista: assoliments i reptes en terminologia lingüística”. Per una altra banda, la intervenció d’Òscar Aznar, doctor en química i traductor, se centra en les traces que va deixar la formació científica de Fabra en la seva obra, amb el text “Fabra, enginyer químic, i la terminologia científica i tècnica”. Finalment, Rudolf Ortega, assessor lingüístic de reconegut prestigi i autor del Diccionari de futbol, signa un text dedicat a la relació de Fabra amb l’esport, en què mostra com les aficions del Mestre també deixen mostres en la seva obra terminològica, amb el text “Fabra, esportista: assoliments i reptes en terminologia esportiva”.
Les actes que ara es publiquen són el dotzè títol de la col·lecció En Primer Terme, dedicada als textos que, al costat dels diccionaris especialitzats, elabora o promou el Centre de Terminologia TERMCAT per presentar els criteris de la seva activitat i per afavorir l’estudi, l’aprofundiment i la reflexió metodològica. En la mateixa col·lecció podeu trobar les actes de les edicions anteriors dels Espais Terminològics, i altres títols dedicats a aspectes com ara la definició terminològica, l’ordenació de termes, els manlleus i calcs, la implantació dels termes, etc.
