Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "accidental" dins totes les àrees temàtiques

índex d'accidentalitat índex d'accidentalitat

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2000. 245 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0477-2; 84-393-5162-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  índex d'accidentalitat, n m
  • es  índice de accidentalidad
  • fr  taux d'accidents
  • en  accident rate

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Investigació>

Definició
Nombre que expressa la relació entre el nombre d'accidents amb víctimes i els quilòmetres recorreguts per tots els vehicles en una àrea i en un període de temps determinats.

Nota

  • El valor de referència habitual és 108 km.
abellerol capblau occidental abellerol capblau occidental

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  abellerol capblau occidental, n m
  • es  abejaruco cabeciazul occidental
  • fr  guêpier à moustaches
  • en  blue-moustached bee-eater
  • de  Türkisbrantspint
  • nc  Merops mentalis
  • nc  Merops muelleri mentalis alt. sin.

<31.01 Ocells > Coraciformes > Meròpids>

abenaki occidental abenaki occidental

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abenaki occidental
  • ca  abnaki occidental sin. compl.
  • ca  Saint Francis sin. compl.
  • cod  alnombak
  • cy  Abenaki Gorllewinol
  • cy  Abnaki gorllewinol sin. compl.
  • cy  Saint Francis sin. compl.
  • de  Westliches Abenaki
  • de  Saint Francis sin. compl.
  • de  Westliches Abnaki sin. compl.
  • en  Western Abenaki
  • en  Saint Francis sin. compl.
  • en  Western Abnaki sin. compl.
  • es  abenaqués occidental
  • es  abnakí occidental sin. compl.
  • es  Saint Francis sin. compl.
  • eu  mendebaldeko abenakia
  • eu  mendebaldeko abenakia sin. compl.
  • eu  mendebaldeko abnaki sin. compl.
  • eu  Saint Francis sin. compl.
  • fr  abénaqui occidental
  • fr  abénaki sin. compl.
  • fr  abnaki occidental sin. compl.
  • fr  Saint Francis sin. compl.
  • gl  abenaki occidental
  • gl  abnaki occidental sin. compl.
  • gl  Saint Francis sin. compl.
  • gn  avenaki occidental
  • gn  abnaki occidental sin. compl.
  • gn  Saint Francis sin. compl.
  • it  abenaki occidentale
  • it  abnaki occidentale sin. compl.
  • it  Saint Francis sin. compl.
  • pt  abenaki ocidental
  • pt  abnaki ocidental sin. compl.
  • pt  Saint Francis sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Àlgica > Algonquina > Oriental>, <Amèrica > Canadà>

Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.

El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.

L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.
acantiza occidental acantiza occidental

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  acantiza occidental, n f
  • es  acantiza sencilla
  • fr  acanthize sobre
  • en  Western thornbill
  • de  Walddornschnabel
  • nc  Acanthiza inornata

<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>

accident accident

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accident, n m
  • es  accidente
  • en  accident

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança d'accidents i malaltia>

Definició
Esdeveniment violent, sobtat, extern i aliè a la intencionalitat de l'assegurat que li produeix un dany.
accident accident

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  accident, n m
  • es  accidente
  • en  accident

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definició
Sinistre fortuït de causes humanes o mecàniques, generalment violent i sobtat, que sol produir danys materials, lesions corporals i/o pèrdua de vides humanes.
accident accident

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accident, n m
  • es  accidente

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Qualsevol lesió que un treballador o una treballadora per compte d'altri té amb motiu o a conseqüència de la feina que executa, incloent-hi les malalties o patologies sofertes i les lesions psíquiques o psicològiques.

Nota

  • La Seguretat Social distingeix dos conceptes: accident laboral o de treball i accident no laboral, ja que tenen conseqüències jurídiques diferents, d'acord amb l'article 156 de la Llei general de Seguretat Social (LGSS) aprovada pel Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre.
    Aquest concepte de accident de treball gairebé ha estat inalterat des de la seva definició inicial establerta per la Llei d'accidents de treball, del 30 de gener de 1900, que va ser la primera norma reguladora de la Seguretat Social a l'Estat espanyol.
    Si bé sobre les lesions corporals sofertes amb ocasió del treball, durant la feina, no hi ha hagut discussió, la jurisprudència i la normativa han anat perfilant la figura de l'accident de treball.
    En aquest sentit, segons l'article 156 de la LGSS, concordant amb l'article 4 de la Llei 31/1995, del 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, l'accident de treball és el que es pateix en el lloc i durant el temps de treball, i l'accident en el trajecte (in itinere), el que es produeix en anar o en tornar de la feina. Així mateix, es considera accident de treball l'accident en missió, és a dir, quan el treballador o la treballadora s'ha desplaçat fora del centre de treball per a dur a terme una activitat professional. També és accident de treball el que es produeix quan el treballador o la treballadora compleix ordres de l'empresari o l'empresària amb ocasió o a conseqüència de les feines encomanades. D'altra banda, hi ha les malalties comunes, contretes amb motiu del treball, i aquelles malalties que es manifesten o empitjoren per l'accident i aquelles malalties intercurrents amb les lesions sofertes en l'accident.
    Finalment, també tenen la consideració de accident de treball els que pateixen els càrrecs sindicals, els treballadors en actes de salvament, els que s'esdevenen quan es duen a terme prestacions personals obligatòries i els dels presidents o vocals de les meses electorals.
    Les entitats que han d'atendre als accidentats són les mútues patronals d'accidents de treball, o bé l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i les empreses col·laboradores que compleixin els requisits establerts d'acord amb el que disposa l'article 84 de la LGSS.
    La cotització per la contingència d'accident de treball recau exclusivament sobre l'empresa, que respon encara que hagi incomplert les seves obligacions. Els treballadors no poden quedar desprotegits, ja que regeix el principi d'automaticitat de les prestacions. La base sobre la qual es calculen les prestacions són els salaris reals.
    Les prestacions derivades d'accident de treball poden donar lloc a un recàrrec entre un 30 % i un 50 %, si l'empresa no ha observat les normes de prevenció de riscos laborals recollides en la Llei 31/1995 i en les normes reglamentàries aplicables als diferents sectors productius.
    L'accident no laboral té les mateixes característiques que l'accident laboral, però està regulat per exclusió de l'accident de treball, d'acord amb l'article 117 de la LGSS; així es defineix com a accident no laboral el que no tingui el caràcter d'accident de treball.
    La cotització de la contingència d'accident no laboral correspon a l'empresa i també als treballadors, i per tant, per a accedir a les prestacions, cal que les empreses hagin complert les obligacions d'afiliació i cotització, amb la qual cosa es genera la corresponent responsabilitat empresarial en cas d'incompliment. Les prestacions són a càrrec de l'INSS. Cal destacar que en cas d'accident no laboral no s'exigeix un període previ de cotització per a accedir a les prestacions, malgrat que les bases cotitzades influiran en l'import corresponent. Les bases sobre les quals es reconeixen les prestacions són les bases de cotització pròpies de les contingències comunes que, com a criteri general, han de seguir els salaris reals sense hores extraordinàries.
  • V. t.: accident de treball n m
  • V. t.: accident en el trajecte n m
  • V. t.: accident no laboral n m
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  accident, n m
  • es  accidente
  • en  accident
  • de  Akzidens
  • de  Zufall

<Filosofia>

accident accident

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  accident, n m
  • es  accidente
  • fr  accident
  • en  accident

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Irregularitat notable del relleu que es tradueix en una elevació o un avançament.
accident accident

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accident, n m
  • es  accidente, n m
  • fr  accident, n m
  • en  accident, n

<Infermeria>