Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "afemellat" dins totes les àrees temàtiques

abraçadora de femella soldada abraçadora de femella soldada

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  abraçadora de femella soldada, n f
  • es  abrazadera de tuerca soldada

<Bricolatge > Ferreteria>

afusellar afusellar

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  afusellar, v intr
  • ca  anar a l'afusellada, v intr sin. compl.

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definició
Demanar, un jugador del set i mig, una carta al banquer després d'haver posat cap per amunt una carta que equival al mig.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó oficinal, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  enze, n m alt. sin.
  • ca  fenet, n m alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melga, n f alt. sin.
  • ca  melgot, n m alt. sin.
  • ca  meligot, n m alt. sin.
  • ca  melilot, n m alt. sin.
  • ca  melilot oficinal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  trèvol embadalit, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol flairós, n m alt. sin.
  • ca  trèvol olorós, n m alt. sin.
  • ca  trifoli olorós, n m alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  fanet, n m var. ling.
  • ca  trébol, n m var. ling.
  • ca  trébol d'olor, n m var. ling.
  • ca  trèbol embadalit, n m var. ling.
  • ca  trébol femella, n m var. ling.
  • ca  trébol olorós, n m var. ling.
  • ca  trivulju mascle, n m var. ling.
  • nc  Melilotus officinalis (L.) Pall.
  • nc  Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó índic, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot de flor petita, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol mascle, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus indicus (L.) All.
  • nc  Melilotus parviflorus Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

aparellament aparellament

<.FITXA MODIFICADA>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aparellament, n m
  • ca  control aparellat, n m sin. compl.
  • es  emparejamiento, n m
  • fr  accouplement, n m
  • en  mating, n
  • en  pairing, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Procés de constituir un grup d'estudi i un de control comparables respecte a certes característiques.
atavellat atavellat

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atavellat, n m
  • es  atabillado

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

atavellat de doble fontura atavellat de doble fontura

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atavellat de doble fontura, n m
  • es  atabillado a doble fontura
  • fr  bourrelet à mailles jetées
  • fr  tricot crêpe à mailles jetées sin. compl.
  • en  bourrelet (warp-knitted)
  • en  raschel crêpe fabric [US] sin. compl.
  • en  (warp-knitted) crêpe sin. compl.
  • cod  3.07.05

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit de doble cara caracteritzat per un efecte prisat horitzontal per la cara del dret.

Nota

  • cf. ISO/4921: passada
  • Per a produir aquest teixit en una màquina Raschel de doble fontura s'ha de teixir un nombre de passades per unitat de longitud més gran en una fontura que en l'altra.
  • ≠ teixit atavellat (3.03.23)
  • ≠ teixit de crep (3.01.26)
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
banya de cabra banya de cabra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  lotus peu d'aucell, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de be, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • nc  Lotus ornithopodioides L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

belda femella belda femella

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  belda femella, n f

<Pesca>