Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "albergar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardissos, n m pl alt. sin.
- ca cambró, n m alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca mora, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca morilla, n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca albercer, n m var. ling.
- ca bardisos, n m pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca erbaser, n m var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- nc Rubus grup fruticosus L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardissos, n m pl alt. sin.
- ca cambró, n m alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca mora, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca morilla, n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca albercer, n m var. ling.
- ca bardisos, n m pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca erbaser, n m var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- nc Rubus grup fruticosus L.
<Botànica > rosàcies>
<Dret processal>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adduir, v tr
- ca aportar, v tr sin. compl.
- es aducir
- es alegar
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'advocat va adduir diverses proves en defensa de l'acusat.
Ex.: Quan es fa una denúncia, és important aportar totes les proves de què es disposi.
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca Albera
- es Albera
- fr Albères
- en Albères
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca Albera
- es Albera
- fr Albères
- en Albères
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>
<Art i arquitectura>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alberg, n m
- ca casa d'hostes, n f
- en resthouse, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca alberg d'acollida, n m
- es albergue de acogida
<Serveis socials > Establiments i recursos>
Definició
Nota
- Alguns albergs d'acollida ofereixen també serveis de suport durant el dia.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.
- ca alberg de joventut, n m
- es albergue juvenil
- fr auberge de jeunesse
- en youth hostel
- de Jugendherberge
- cod 2.02.08
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
Definició
Nota
- 1 En alguns països el terme alberg de joventut és una marca registrada d'establiments integrats en associacions afiliades a la Federació Internacional d'Albergs de Joventut (IYHF).
- 2 Els albergs de joventut generalment proporcionen allotjament en habitacions múltiples o en dormitoris comunitaris i de vegades faciliten habitacions dobles o habitacions familiars als membres (ja sigui com a membres individuals o com a part d'una organització associada) d'una associació nacional reconeguda per la Federació Internacional d'Albergs de Joventut o a aquelles persones que compren l'adhesió a un alberg de joventut integrat a la xarxa d'albergs internacionals.
<Ciències socials > Educació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca alberg de joventut, n m
- es albergue juvenil
- fr auberge de jeunesse
- en youth hostel
<Educació > Pedagogia social > Animació sociocultural>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca alberg de joventut, n m
- ca alberg, n m sin. compl.
- es albergue, n m
- es albergue de juventud, n m
- es albergue juvenil, n m
- fr auberge, n f
- fr auberge de jeunesse, n f
- en hostel, n
- en youth hostel, n
- de Jugendherberge, n f
<Turisme > Allotjament>