Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "barater" dins totes les àrees temàtiques

aïllament tèrmic reflector

<Energia > Energia solar>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aïllament tèrmic reflector, n m
ca barrera radiant, n f sin. compl.
es aislamiento térmico reflector
fr isolation thermique réfléchissante
en radiant barrier

Definició

Aïllament tèrmic que utilitza materials que, pel seu color o la seva textura, tenen una baixa absortivitat i una elevada reflectivitat.

abaratir

<Dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca abaratir, v tr
es abaratar

<Dret>

Definició

Abaixar el preu {d'un bé}.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: La nova regulació del dret de retenció dels béns mobles de poc valor permetrà augmentar l'operativitat de la garantia i abaratir-ne els costos.

abarta

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardissos, n m pl alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca mora, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca morilla, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca albercer, n m var. ling.
ca bardisos, n m pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca erbaser, n m var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
nc Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

abarta

<Botànica>

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

aferrapedres

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aferrapedres, n m
ca aferra-roques, n m sin. compl.
ca agafa-roques, n m sin. compl.
ca aixafa-roques, n m sin. compl.
ca cabot xuclador, n m sin. compl.
ca enganxa-roques, n m sin. compl.
ca pega-roques, n m sin. compl.
ca peix porc, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca ventosa, n f sin. compl.
ca xafa-roques, n m sin. compl.
ca xucladit, n m sin. compl.
ca xucladits, n m sin. compl.
ca xuclador, n m sin. compl.
ca agafa roques, n m var. ling.
ca agafarroques, n m var. ling.
ca gafa rocas, n m var. ling.
ca pega roques, n m var. ling.
ca peix porch, n m var. ling.
ca peix-porc, n m var. ling.
ca peix-porch, n m var. ling.
ca porch, n m var. ling.
ca xucla dit, n m var. ling.
ca xucladó, n m var. ling.
nc Lepadogaster lepadogaster
nc Lepadogaster biciliatus var. ling.
nc Lepadogaster gouani var. ling.
nc Lepadogaster gouanii var. ling.
nc Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
es chafarrocas
es chupadedos
es pegadizo
es sapo de mar
fr barbier
fr lépadogastère de Gouan

<Peixos > Gobiesòcids>

aferrapedres

<Zoologia > Peixos>

ca aferrapedres, n m
ca aferra-roques, n m sin. compl.
ca aixafa-roques, n m sin. compl.
ca enganxa-roques, n m sin. compl.
ca pega-roques, n m sin. compl.
ca peix porc, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca xucladit, n m sin. compl.
ca xuclador, n m sin. compl.
ca peix porch, n m var. ling.
ca porch, n m var. ling.
ca xucladó, n m var. ling.
nc Diplecogaster bimaculata
nc Diplecogaster bimaculata bimaculata var. ling.
nc Lepadogaster reticulatus var. ling.
es chafarrocas
fr barbier
fr lepadogastère à deux taches
fr porte-écuelle
en two-spotted clingfish
en two-spotted sucker

<Peixos > Gobiesòcids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- pega-roques (FAUNAICT): Tarragona

- peix porch (FAUNAICT): Barcelona

- xucladó (FAUNAICT): Tarragona

aixafa-roques

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aixafa-roques, n m
ca cabot xuclador, n m sin. compl.
ca peix porc, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca ventosa, n f sin. compl.
ca xafa-roques, n m sin. compl.
ca xucladit, n m sin. compl.
ca xucladits, n m sin. compl.
es chafarrocas
es chupadedos
fr barbier
fr lépadogastère de Gouan
nc Lepadogaster lepadogaster

Definició

Peix teleosti, gobiesociforme, de la família dels gobiesòcids, amb el cap deprimit, ulls grossos, boca grossa, de color groc o gris terrós amb taques terroses o blavoses.

albufera

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca albufera, n f
ca bufera, n f sin. compl.
ca llacuna litoral, n f sin. compl.
es albufera
es laguna litoral
fr étang littoral
fr lagune
en barrier lagoon
en lagoon

<Costes > Litoral>

Definició

Llacuna d'aigua salada separada de la mar per un cordó litoral.

aranyoner

<Botànica>

ca aranyoner, n m
ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
ca arç negre, n m sin. compl.
ca escanyagats, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca llagranyer, n m sin. compl.
ca prunell (fruit), n m sin. compl.
ca pruneller, n m sin. compl.
ca aranyó, n m alt. sin.
ca aranyons, n m pl alt. sin.
ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços negres, n m pl alt. sin.
ca arçot, n m alt. sin.
ca arn de lledons, n m alt. sin.
ca arn negre, n m alt. sin.
ca babuller negre, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barruler, n m alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinalet, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer negre, n m alt. sin.
ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
ca perera borda, n f alt. sin.
ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pruner bord, n m alt. sin.
ca pruner fals, n m alt. sin.
ca pruner salvatge, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca prunera salvatge, n f alt. sin.
ca prunitja, n f alt. sin.
ca prunyó, n m alt. sin.
ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
ca abranyoner, n m var. ling.
ca agargoller, n m var. ling.
ca agranyoner, n m var. ling.
ca andrina (fruit), n f var. ling.
ca andriné, n m var. ling.
ca andriner, n m var. ling.
ca andrino, n m var. ling.
ca andrino (fruit), n m var. ling.
ca aragons (fruit), n m pl var. ling.
ca arangoner, n m var. ling.
ca aranyer, n m var. ling.
ca aranyorer, n m var. ling.
ca areç, n m var. ling.
ca arenyoner, n m var. ling.
ca argargoller, n m var. ling.
ca arinyoner, n m var. ling.
ca arinyons, n m pl var. ling.
ca arn de llerons, n m var. ling.
ca auranyó, n m var. ling.
ca barraler, n m var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca burrunyuler, n m var. ling.
ca ciruelo bord, n m var. ling.
ca endrinera, n f var. ling.
ca endrino, n m var. ling.
ca espinalb, n m var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargoller, n m var. ling.
ca garranyoté, n m var. ling.
ca garranyoter, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer negre, n m var. ling.
ca granyó, n m var. ling.
ca granyó (fruit), n m var. ling.
ca granyoner, n m var. ling.
ca granyuer, n m var. ling.
ca granyús (fruit), n m var. ling.
ca llagraner, n m var. ling.
ca llampurner, n m var. ling.
ca nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
ca oronyer, n m var. ling.
ca prinyó (fruit), n m var. ling.
ca prinyoner, n m var. ling.
ca prunitxa, n f var. ling.
ca prunyell (fruit), n m var. ling.
ca sarganyer, n m var. ling.
ca uranyons (fruit), n m pl var. ling.
ca urinyons (fruit), n m pl var. ling.
nc Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

badaner -a

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca badaner -a, n m, f
es badanero

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Persona que treballa la badana.