Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bastar" dins totes les àrees temàtiques

esparreguera boscana

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparreguera boscana, n f
ca espàrec, n m alt. sin.
ca espàrec silvestre, n m alt. sin.
ca espàrecs, n m pl alt. sin.
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espareguera borda, n f alt. sin.
ca espareguera boscana, n f alt. sin.
ca espareguera de ca, n f alt. sin.
ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
ca espareguera fonollera, n f alt. sin.
ca espareguera ruca, n f alt. sin.
ca espareguera rucà, n f alt. sin.
ca espareguera vera, n f alt. sin.
ca espàrgol, n m alt. sin.
ca espàrgol (turió), n m alt. sin.
ca espargolera, n f alt. sin.
ca espargolera de bosc, n f alt. sin.
ca espàrgols, n m pl alt. sin.
ca espàrrec, n m alt. sin.
ca espàrrec (turió), n m alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca espàrrec boscà (turió), n m alt. sin.
ca espàrrecs boscans, n m pl alt. sin.
ca espàrrecs de bosc, n m pl alt. sin.
ca espàrrecs de ca, n m pl alt. sin.
ca espàrrecs de marge, n m pl alt. sin.
ca esparreguera, n f alt. sin.
ca esparreguera borda, n f alt. sin.
ca esparreguera borda basta, n f alt. sin.
ca esparreguera d'ombra, n f alt. sin.
ca esparreguera de bosc, n f alt. sin.
ca esparreguera de ca, n f alt. sin.
ca esparreguera de garriga, n f alt. sin.
ca esparreguera fonollera, n f alt. sin.
ca esparreguera garriguenca, n f alt. sin.
ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
ca esparreguera ruca, n f alt. sin.
ca esparreguera vera, n f alt. sin.
ca tarreguera, n f alt. sin.
ca aspàrgol, n m var. ling.
ca asparraguera, n f var. ling.
ca asparraguera borda basta, n f var. ling.
ca asparraguera vera, n f var. ling.
ca aspàrrec, n m var. ling.
ca aspàrrec bord, n m var. ling.
ca asparreguera, n f var. ling.
ca espargo, n m var. ling.
ca esparguera, n f var. ling.
ca espargulera, n f var. ling.
ca espàrguls, n m pl var. ling.
ca esparraguera, n f var. ling.
ca esparraguera boscana, n f var. ling.
nc Asparagus acutifolius L.

<Botànica > liliàcies>

espinàs

<Botànica>

ca espinàs, n m
ca bedegal (cecidi), n m alt. sin.
ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
ca garrau (fruit), n m alt. sin.
ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
ca gavarra (fruit), n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca gratacul, n m alt. sin.
ca grataculer, n m alt. sin.
ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
ca pomerilles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pometes (fruit), n f pl alt. sin.
ca pomilles (fruit), n f pl alt. sin.
ca rebots (fruit), n m pl alt. sin.
ca bartàs, n m var. ling.
ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
ca garrava (fruit), n f var. ling.
ca garraver, n m var. ling.
ca garravera, n f var. ling.
ca garraveres, n f pl var. ling.
ca garravers, n m pl var. ling.
ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
ca gavernera, n f var. ling.
ca pullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca rataculer, n m var. ling.
ca rataculs (fruit), n m pl var. ling.
ca ribots (fruit), n m pl var. ling.
nc Rosa canina L. subsp. canina

<Botànica > rosàcies>

espinàs

<Ciències de la vida>

ca espinàs, n m
ca bedegal (cecidi), n m alt. sin.
ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
ca garrau (fruit), n m alt. sin.
ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
ca gavarra (fruit), n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca gratacul, n m alt. sin.
ca grataculer, n m alt. sin.
ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
ca pomerilles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pometes (fruit), n f pl alt. sin.
ca pomilles (fruit), n f pl alt. sin.
ca rebots (fruit), n m pl alt. sin.
ca bartàs, n m var. ling.
ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
ca garrava (fruit), n f var. ling.
ca garraver, n m var. ling.
ca garravera, n f var. ling.
ca garraveres, n f pl var. ling.
ca garravers, n m pl var. ling.
ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
ca gavernera, n f var. ling.
ca pullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca rataculer, n m var. ling.
ca rataculs (fruit), n m pl var. ling.
ca ribots (fruit), n m pl var. ling.
nc Rosa canina L. subsp. canina

<Botànica > rosàcies>

esqueixar

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca esqueixar, v tr
ca esguellar, v tr sin. compl.
es cascar, v tr
es chascar, v tr

Definició

Tallar les patates a trossos amb un ganivet sense arribar al final del tall i fent palanca amb el ganivet perquè s'acabi de trencar, de manera que deixin anar el midó.

esquinçar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca esquinçar, v tr
es desgarrar
es hacer jirones
es rasgar
en to rend
en to rip
en to slash
en to tear

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Rompre, fer trossos una peça de vestir amb una estirada.

estómac

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca estómac, n m
es estómago
en stomach
TA gaster

estómac

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca estómac, n m
ca gaster, n m sin. compl.
ca ventre, n m sin. compl.
ca ventrell, n m sin. compl.
es estómago
fr estomac
en stomach

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició

Porció dilatada del tub digestiu on s'esdevé la quimificació dels aliments. En l'home té forma de gaita i és entre l'esòfag i el duodè. És un òrgan distendible, amb una capacitat d'entre 1.000 i 1.500 ml. La part proximal, el càrdies, és muscular i fa la funció d'esfínter gastroesofàgic. A la porció perifèrica hi ha una zona rica en glàndules enzímiques, el fons. La resta és anomenada cos. La part distal, el pílor, també conté moltes fibres musculars i fa d'esfínter gastroduodenal. L'estómac, en conjunt, és corbat; la seva vora dreta, superior, còncava, és la curvatura menor, i l'esquerra, inferior, convexa, la curvatura major. La seva paret té quatre capes, de fora a dintre: capa serosa (peritoneu), capa muscular (amb fibres longitudinals, obliqües i circulars), capa submucosa i capa mucosa (que conté les glàndules). La missió de l'estómac consisteix a rebre els aliments ja mastegats i insalivats, barrejar-los amb el suc gàstric (compost d'àcid clorhídric, pepsina i altres enzims), retenir-los el temps suficient per a facilitar l'acció d'aquest suc i buidar-los a un ritme apropiat a través del pílor; el peristaltisme contribueix tant a la barreja de l'aliment com al buidatge del quim format.

Nota

La denominació estómac prové del grec stómachos.
La denominació gaster és un hel·lenisme.

estornell de Biak

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca estornell de Biak, n m
es estornino de Biak
fr stourne à longue queue
en long-tailed starling
de Biakstar
nc Aplonis magna

<36.097 Ocells > Passeriformes > Estúrnids>

estornell de Biak

<Zoologia > Ocells>

ca estornell de Biak, n m
es estornino de Biak
fr stourne à longue queue
en long-tailed starling
de Biakstar
nc Aplonis magna

<36.097 Ocells > Passeriformes > Estúrnids>

fallar

<Esport > Esports mentals > Bridge>

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del bridge [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/338>

ca fallar, v tr
es baldar, v tr
es fallar, v tr
fr couper, v tr
en ruff, to, v tr
en trump, to, v tr

<Bridge > Carteig>

Definició

Jugar un trumfo quan no es tenen cartes del coll de sortida.