Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "casol" dins totes les àrees temàtiques
<Astronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Exemple: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Exemple 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Exemple 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Exemple 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Exemple 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Exemple 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Exemple 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Exemple 1: Cèfids-Cassiopeids
Exemple 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Exemple: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Exemple 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Exemple 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Exemple 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Exemple 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Exemple 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Exemple 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Exemple 1: Cèfids-Cassiopeids
Exemple 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>
- ca anàlisi del cas, n f
- es análisis del caso
- fr analyse du cas
- en case analysis
<Homeopatia > Anàlisi del cas clínic>
Definició
Nota
- La jerarquització de símptomes, la prescripció constitucional o tenir en compte la globalitat de símptomes o el mínim de símptomes de valor màxim són algunes de les estratègies seguides en l'anàlisi del cas.
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança d'estalvi, n f
- ca assegurança per a cas de vida, n f
- es seguro de ahorro
- es seguro para caso de vida
- en endowment
- en savings insurance
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>
Definició
Nota
- S'oposa a assegurança de risc.
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança de risc, n f
- ca assegurança per a cas de mort, n f
- es seguro de riesgo
- es seguro para caso de muerte
- en ordinary life insurance
- en whole life insurance
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>
Definició
Nota
- S'oposa a assegurança d'estalvi.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca assignació de cas contextual, n f
- es asignación de caso contextual
- fr assignation de cas contextuel
- en contextual case-assignment
<Lingüística>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bestriu, n m
- ca peix blau, n m
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca negret, n m sin. compl.
- ca negret xato, n m sin. compl.
- ca negreta, n f sin. compl.
- ca pastiu, n m sin. compl.
- ca bastriu, n m var. ling.
- ca casó, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca negrito, n m var. ling.
- nc Dalatias licha
- nc Dalatas licha var. ling.
- nc Echynorhynusus lichia var. ling.
- nc Scymnorhinus licha var. ling.
- es carocho
- es cazón, n m
- es cazón, n m
- es negra, n f
- fr squale-liche
- en kitefin shark
<Taurons > Esquàlids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bestriu, n m
- ca peix blau, n m
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca negret, n m sin. compl.
- ca negret xato, n m sin. compl.
- ca negreta, n f sin. compl.
- ca pastiu, n m sin. compl.
- ca bastriu, n m var. ling.
- ca casó, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca negrito, n m var. ling.
- nc Dalatias licha
- nc Dalatas licha var. ling.
- nc Echynorhynusus lichia var. ling.
- nc Scymnorhinus licha var. ling.
- es carocho
- es cazón, n m
- es cazón, n m
- es negra, n f
- fr squale-liche
- en kitefin shark
<Taurons > Esquàlids>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca botifarró casolà
- es morcilla casera
- fr boudin maison
- it sanguinaccio casereccio
- en home-made blood sausage
- de hausgemachte Blutwurst
<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca brou casolà
- es caldo casero
- fr consommé maison
- it brodo casereccio
- en home-made broth
- de hausgemachte Brühe
<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>
