Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cataifa" dins totes les àrees temàtiques
<Denominació>, <Categoria lèxica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ara bé, com que en els adjectius el gènere no és inherent sinó que està determinat pel gènere de l'antecedent, generalment es dona la forma masculina i s'indica quina és la terminació femenina que cal aplicar-hi. O bé fins i tot, en determinades llengües, es dona només la forma masculina, perquè la forma femenina és previsible. (Aquest tractament és diferent del que es dona als noms, en què es va imposant, i recomanem, l'escriptura de la forma completa masculina i de la forma femenina completa.)
El sistema que se segueix tradicionalment en català és donar la forma masculina i la terminació femenina, representada segons els criteris següents:
(1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o bé per la substitució de la vocal final per una a, es representa la terminació femenina amb un guionet i una a.
Exemple 1 (afegiment de a): falb -a adj
Exemple 2 (substitució de vocal final): guerxo -a adj
(2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina no és monosil·làbica i no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la terminació femenina amb un guionet i el final de la forma a comptar des de la vocal tònica.
Exemple 1: liftat -ada adj
Exemple 2: lucratiu -iva adj
Exemple 3: heterospori -òria adj
(3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica o bé hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la forma femenina completa.
Exemple 1 (forma masculina monosil·làbica): mut muda adj
Exemple 2 (canvi d'accent gràfic en la primera síl·laba): petri pètria adj
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar els apartats Criteris terminològics > Criteris metodològics > Denominació en català i Criteris terminològics > Criteris metodològics > Categoria lèxica de denominacions i equivalents, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
<Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
<Esports > Esports de pilota>
Definició
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
<09 Esports de pilota>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
<Esport > 09 Esports de pilota>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àster català, n m
- nc Aster willkommii Sch. Bip. subsp. catalaunicus (Costa et Willk.) A. Bolòs
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àster català, n m
- nc Aster willkommii Sch. Bip. subsp. catalaunicus (Costa et Willk.) A. Bolòs
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la salut > Malalties respiratòries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les malalties respiratòries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/337>
- ca Índex Català de Qualitat de l'Aire, n m
- ca ICQA, n m sigla
<Malalties respiratòries > Prevenció. Factors de risc>
Definició
Nota
- L'Índex Català de Qualitat de l'Aire es calcula a partir dels valors d'immissió dels paràmetres següents: partícules en suspensió de diàmetre inferior a 30 μm, partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 μm, monòxid de carboni, diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i ozó.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca ametller índic, n m
- es almendro de la India, n m
- es almendro tropical, n m
- fr amandier créole, n m
- fr amandier de Cayenne, n m
- fr amandier des Indes, n m
- fr amandier tropical, n m
- en country almond, n
- en Indian almond, n
- en Malabar almond, n
- en tropical almond, n
- nc Terminalia catappa
<Botànica>
Definició
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca atac DDoS en catifa, n m
- ca bombardeig en catifa, n m
- es bombardeo en alfombra, n m
- en carpet bombing, n
<Ciberseguretat > Atacs>
Definició
Nota
- El fet que les adreces objectiu de l'atac DDos en catifa no siguin estàtiques sinó que variïn al llarg de la durada de l'atac en dificulta la detecció i la mitigació.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca atles català, n m
- ca mapamundi català, n m sin. compl.
- es atlas catalán
- fr atlas catalan
- it atlante catalano
- en Catalan atlas
- de katalanischen Atlas
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Atles>
Definició
Nota
- L'Atles català original, d'unes dimensions de 65 x 300 cm, fou un obsequi de l'infant Joan, duc de Girona i primogènit de Pere el Cerimoniós, al rei de França, Carles VI. És conservat a la Biblioteca Nacional de París.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca atles català, n m
- ca mapamundi català, n m sin. compl.
- es atlas catalán
- fr atlas catalan
- it atlante catalano
- en Catalan atlas
- de katalanischen Atlas
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Atles>
Definició
Nota
- L'Atles català original, d'unes dimensions de 65 x 300 cm, fou un obsequi de l'infant Joan, duc de Girona i primogènit de Pere el Cerimoniós, al rei de França, Carles VI. És conservat a la Biblioteca Nacional de París.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
