Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "confort" dins totes les àrees temàtiques
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca índex de xafogor, n m
- es índice de comodidad
- fr indice de confort
- en comfort index
- en temperature-humidity index
- en THI
<Física > Meteorologia>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca índex de xafogor, n m
- es índice de comodidad
- fr indice de confort
- en comfort index
- en temperature-humidity index
- en THI
<Física > Meteorologia>
Definició
<Economia>, <Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca carta de suport, n f
- es carta de apoyo, n f
- es carta de confort, n f
- es carta de garantía, n f
- es carta de intenciones, n f
- es carta de patrocinio, n f
- es carta de seguridades, n f
- fr lettre d'intention, n f
- fr lettre de confort, n f
- fr lettre de parrainage, n f
- fr lettre de patronage, n f
- it lettera di conforto, n f
- it lettera di gradimento, n f
- it lettera di patronage, n f
- en comfort letter, n
- en letter of comfort, n
<Economia>, <Empresa>
Definició
Nota
- Generalment, la carta de suport no és vinculant i, per tant, no constitueix cap aval o garantia.
<Dret civil>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carta de suport, n f
- ca carta de patrocini, n f sin. compl.
- es carta de confort
- es carta de patrocinio
- es carta de soporte
<Dret civil>, <Dret mercantil>
Definició
Nota
-
Les cartes de suport són un instrument contractual mitjançant el qual l'emissor, generalment l'empresa mare, acredita la solvència patrimonial d'alguna altra societat, de la qual és patrocinador. Per tant, la finalitat que busca aquest instrument és afavorir la realització de l'operació de la societat patrocinada, la qual forma part del mateix grup d'empreses.
La societat mare o patrocinadora, amb la intenció de donar suport a una filial del seu grup a la qual controla en un cert grau i amb la qual ha de concloure una instauració, continuació o renovació d'un contracte de crèdit amb una entitat d'aquesta mena -generalment, un banc-, li lliura un document redactat en forma de carta de patrocini en què, a través de determinades declaracions, intenta assegurar que l'operació es dugui a terme amb èxit.
Les cartes de suport poden crear o no una relació obligatòria segons quin en sigui el contingut. Es tracta d'un negoci jurídic unilateral i la seva eficàcia obligacional té dos requisits. En primer lloc, la carta de suport ha d'establir, d'una manera clara i inequívoca, el compromís obligacional de la patrocinadora al marge de qualsevol recomanació, sense voluntat real de crear un vincle obligacional. I, en segon lloc, per al necessari caràcter receptici d'aquesta declaració unilateral de voluntat, l'efecte obligacional requereix que el compromís de l'empresa patrocinadora sigui acceptat pel creditor en referència a l'operació que es vol dur a terme. Aquesta acceptació per part del creditor no té caràcter formal i no cal que sigui expressa, sinó que es pot dur a terme de forma tàcita o presumpta (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.7.2015).
Cal assenyalar que les cartes de suport no són emeses per impuls de la part patrocinadora, sinó que són un acord entre aquesta i la destinatària. Si aquesta última no està d'acord amb l'ús de la carta de suport o bé no li satisfà el seu contingut, la declaració no serà emesa. És a dir, la patrocinadora emet aquesta carta de suport perquè no vol garantir l'operació amb una garantia típica, com ara l'aval o la fiança, i, de la mateixa manera, el tercer tampoc no exigeix a la patrocinadora una garantia personal, que aquesta última no està disposada a concedir.
Les STS del 16.12.1985 i del 30.6.2005 van delimitar el camp d'actuació de les cartes de patrocini i el van emmarcar en una sol·licitud de crèdit bancari per part de l'empresa patrocinada o filial, en què l'empresa mare és la patrocinadora, sempre que hi concorrin una sèrie de requisits. En primer lloc, que la societat mare tingui la intenció d'obligar-se a donar suport financer a la filial o bé a contraure deures de cooperació, ja que, en cas contrari, aquestes declaracions tenen un caràcter merament enunciatiu. En segon lloc, que la vinculació de l'empresa mare o matriu sigui clara. I, en tercer lloc, que el signant de la carta de suport tingui facultats per a obligar la patrocinadora i que les expressions contingudes en la carta de suport siguin determinants per a la conclusió de l'operació. Finalment, les sentències esmentades assenyalen que la relació de patrocini s'ha de donar dins la situació pròpia de relacions entre empreses matrius i filials.
Atès que la carta de patrocini és un contracte atípic, el seu contingut s'ha de pactar entre la patrocinadora i la destinatària de la declaració, amb els límits que estableix l'article 1255 del Codi civil espanyol: «Els contractants poden establir els pactes, les clàusules i les condicions que considerin convenients, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral, ni a l'ordre públic». Així mateix, com que es tracta d'un contracte unilateral, en cas de crear obligacions, aquestes només són a càrrec de la patrocinadora.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca confort tèrmic, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Energia > Transició energètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la transició energètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop 2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/325/>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca confort tèrmic, n m
- es confort térmico, n m
- fr confort thermique, n m
- en thermal comfort, n
<Transició energètica > Conceptes generals>
Definició
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pyongi sogi, n m
- es pyongui sogui
- fr position de confort
- fr pyon-hi seogui
- en pyeonhi seogi
- en ready stance
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
Definició
Nota
- La forma pyongi té una pronúncia figurada "pioni" perquè és el resultat de la suma de piong i de i.
<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca pyongi sogi, n m
- es pyongui sogui
- fr position de confort
- fr pyon-hi seogui
- en pyeonhi seogi
- en ready stance
<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
Definició
Nota
- El formant de la denominació pyongi es pronuncia aproximadament pioni, perquè és el resultat de la suma de piong i de i.
<Energia > Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca temperatura de confort, n f
- es temperatura de confort
- fr température de confort
- en comfort temperature
<Energia solar>
Definició
<Energia > Transició energètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la transició energètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop 2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/325/>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca temperatura de confort, n f
- es temperatura de confort, n f
- fr température de confort, n f
- en comfort level, n
- en comfort temperature, n
<Transició energètica > Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. La temperatura de confort és una de les condicions ambientals necessàries per a assolir el confort tèrmic, juntament amb altres paràmetres, com la humitat relativa de l'aire o la velocitat de l'aire.
- 2. Ajustar la temperatura d'un edifici a una temperatura de confort adequada a l'entorn i a l'època de l'any és una de les mesures que es poden adoptar per a reduir el consum d'energia. A l'hivern, per a assolir el confort tèrmic és suficient una temperatura d'entre 19 i 21 °C (cal tenir en compte que reduir la temperatura 1 °C suposa un estalvi energètic del 8%), mentre que a l'estiu una temperatura de 26 °C és suficient per a assolir el confort tèrmic sense fer un consum d'energia excessiu.
