Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "defugi" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI refugiat, refugiat in situ o refugiat sobrevingut? 0 CRITERI refugiat, refugiat in situ o refugiat sobrevingut?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI refugiat, refugiat in situ o refugiat sobrevingut?
  • es  (refugiat | refugiada) refugiado | refugiada, n m, f
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado a posteriori | refugiada a posteriori, n m
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado en el sitio | refugiada en el sitio, n m, f
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado in situ | refugiada in situ, n m, f
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida, n m, f
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado sur place | refugiada sur place, n m, f
  • fr  (refugiat | refugiada) réfugié | réfugiée, n m, f
  • fr  (refugiat in situ | refugiada in situ) réfugié sur place | réfugiée sur place, n m, f
  • en  (refugiat | refugiada) refugee, n
  • en  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugee sur place, n

<Dret > Dret internacional>

Definició
Tant refugiat | refugiada com refugiat in situ | refugiada in situ (tots dos, noms masculins i femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents. En canvi, *refugiat sobrevingut | refugiada sobrevinguda no es considera una forma adequada.

- Un refugiat o una refugiada és una persona que es troba fora del seu país de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física.
. L'equivalent castellà és refugiado | refugiada; el francès, réfugié | réfugiée, i l'anglès, refugee.

- De la seva banda, un refugiat in situ o una refugiada in situ és un refugiat que adquireix aquest estatus en el país de destinació per circumstàncies ocorregudes en el seu país d'origen després d'haver-ne marxat, unes circumstàncies que posarien en perill la seva seguretat si hi tornés.
. La locució d'origen llatí in situ, recollida ja en el diccionari normatiu amb el significat 'En el mateix lloc de què es tracta', hi aporta el matís que la condició de refugiat s'adquireix un cop en el lloc d'arribada.
. Els equivalents castellans són refugiado a posteriori | refugiada a posteriori, refugiado en el sitio | refugiada en el sitio, refugiado in situ | refugiada in situ, refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida i refugiado sur place | refugiada sur place; el francès, réfugié sur place | réfugiée sur place, i l'anglès, refugee sur place.

En canvi, es descarta amb aquest significat la forma *refugiat sobrevingut | refugiada sobrevinguda, tot i tenir cert ús, pels motius següents:
(1) El sentit immediat d'aquesta locució (refugiat + participi de sobrevenir) correspondria a refugiats que han vingut d'improvís o bé a refugiats que han vingut posteriorment a uns altres.
(2) Com que el que sobrevé no és la persona sinó la condició de refugiat d'una persona que ja era en un lloc, sembla preferible recórrer a una expressió nova que no es pugui prestar a confusió. (És el cas de refugiat in situ | refugiada in situ.)

Nota

  • Podeu consultar la fitxa completa de refugiat in situ | refugiada in situ a la Neoloteca i al Cercaterm i de refugiat | refugiada al Cercaterm, i també el document de criteri original, Migrants i refugiats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/287/).
abric abric

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abric, n m
  • es  abrigo, n m
  • fr  abri, n m
  • fr  refuge, n m
  • en  shelter, n

<Enginyeria forestal>

article definit article definit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  article definit, n m
  • ca  article determinat, n m sin. compl.
  • es  artículo definido
  • es  artículo determinado
  • fr  article défini
  • en  definite article

<Lingüística>

Definició
Article que modifica un nom que designa un element que és fàcilment recuperable a partir del context situacional o discursiu.

Nota

  • Les formes de l'article definit són el, la, l', els i les. [V. definitud]
article definit article definit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  article definit, n m
  • ca  article determinat, n m
  • es  artículo definido
  • es  artículo determinado
  • fr  article défini
  • en  definite article

<Lingüística>

Definició
Article que acompanya un substantiu i presenta un referent identificable per l'interlocutor o bé un referent únic.
article individualitzador article individualitzador

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  article individualitzador, n m
  • es  artículo individualizador
  • fr  article défini
  • en  definite article

<Lingüística>

Definició
Article definit usat en la forma del masculí singular que modifica mots o construccions diferents del nom i que permet que el sintagma que encapçala funcione com a sintagma nominal i denote entitats concretes o abstractes.

Nota

  • Per exemple, l'article el en contextos com ara el que et vaig dir l'altre dia (en Recordes el que et vaig dir l'altre dia?), el més important (El més important és participar-hi), al més aviat possible (en Torna al més aviat possible).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balladores, n f pl
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  balladors, n m pl sin. compl.
  • ca  paltruc d'eruga, n m sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballaruga, n f alt. sin.
  • ca  ballarugues, n f pl alt. sin.
  • ca  bellugadís, n m alt. sin.
  • ca  bellugadís gros, n m alt. sin.
  • ca  bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  belluguet gros, n m alt. sin.
  • ca  belluguets, n m pl alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  escarabatons, n m pl alt. sin.
  • ca  fanalets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba tremoluda, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  timbaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  timbals, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  balleruga, n f var. ling.
  • ca  poltre d'eruga, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'erugues, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'orugues, n m var. ling.
  • ca  poltrú d'oruga, n m var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Briza maxima L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/29/>

  • ca  conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu, n m, f
  • ca  conductor d'eruga | conductora d'eruga, n m, f sin. compl.
  • es  conductor de máquina pisanieve | conductora de máquina pisanieve
  • fr  conducteur d'engin de damage | conductrice d'engin de damage
  • en  half-track driver

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona que s'ocupa de menar una màquina trepitjaneu.
conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu, n m, f
  • ca  conductor d'eruga | conductora d'eruga, n m, f sin. compl.
  • es  conductor de máquina pisanieve | conductora de máquina pisanieve
  • fr  conducteur d'engin de damage | conductrice d'engin de damage
  • en  half-track driver

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona que s'ocupa de menar una màquina trepitjaneu.
cua d'escorpí cua d'escorpí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua d'escorpí, n f
  • ca  herba d'eruga, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orella de ratolí, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de burro, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  orelletes de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  orellola, n f alt. sin.
  • ca  llengua de borrego, n f var. ling.
  • nc  Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
  • nc  Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cura de Guelpa cura de Guelpa

<Endocrinologia i nutrició>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  cura de Guelpa, n f
  • ca  cura de dejuni, n f sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Cura recomanada per aquest autor per al tractament de diabètics, emfisematosos, eczematosos, etc, que combinava l'acció dels purgants amb una dieta absoluta.