Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "defugi" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abric, n m
- es abrigo, n m
- fr abri, n m
- fr refuge, n m
- en shelter, n
<Enginyeria forestal>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca article definit, n m
- ca article determinat, n m
- es artículo definido
- es artículo determinado
- fr article défini
- en definite article
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca article definit, n m
- ca article determinat, n m sin. compl.
- es artículo definido
- es artículo determinado
- fr article défini
- en definite article
<Lingüística>
Definició
Nota
- Les formes de l'article definit són el, la, l', els i les. [V. definitud]
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca article individualitzador, n m
- es artículo individualizador
- fr article défini
- en definite article
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, l'article el en contextos com ara el que et vaig dir l'altre dia (en Recordes el que et vaig dir l'altre dia?), el més important (El més important és participar-hi), al més aviat possible (en Torna al més aviat possible).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balladores, n f pl
- ca arracades, n f pl sin. compl.
- ca balladors, n m pl sin. compl.
- ca paltruc d'eruga, n m sin. compl.
- ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca ballaruga, n f alt. sin.
- ca ballarugues, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís gros, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca belluguet gros, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca escarabatons, n m pl alt. sin.
- ca fanalets, n m pl alt. sin.
- ca herba tremoluda, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca balleruga, n f var. ling.
- ca poltre d'eruga, n m var. ling.
- ca poltriu d'erugues, n m var. ling.
- ca poltriu d'orugues, n m var. ling.
- ca poltrú d'oruga, n m var. ling.
- ca xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
- nc Briza maxima L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balladores, n f pl
- ca arracades, n f pl sin. compl.
- ca balladors, n m pl sin. compl.
- ca paltruc d'eruga, n m sin. compl.
- ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca ballaruga, n f alt. sin.
- ca ballarugues, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís gros, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca belluguet gros, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca escarabatons, n m pl alt. sin.
- ca fanalets, n m pl alt. sin.
- ca herba tremoluda, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca balleruga, n f var. ling.
- ca poltre d'eruga, n m var. ling.
- ca poltriu d'erugues, n m var. ling.
- ca poltriu d'orugues, n m var. ling.
- ca poltrú d'oruga, n m var. ling.
- ca xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
- nc Briza maxima L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu, n m, f
- ca conductor d'eruga | conductora d'eruga, n m, f sin. compl.
- es conductor de máquina pisanieve | conductora de máquina pisanieve
- fr conducteur d'engin de damage | conductrice d'engin de damage
- en half-track driver
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu, n m, f
- ca conductor d'eruga | conductora d'eruga, n m, f sin. compl.
- es conductor de máquina pisanieve | conductora de máquina pisanieve
- fr conducteur d'engin de damage | conductrice d'engin de damage
- en half-track driver
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua d'escorpí, n f
- ca herba d'eruga, n f alt. sin.
- ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca orella de ratolí, n f alt. sin.
- ca orelleta de burro, n f alt. sin.
- ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
- ca orelleta de ruc, n f alt. sin.
- ca orelletes de conill, n f pl alt. sin.
- ca orellola, n f alt. sin.
- ca llengua de borrego, n f var. ling.
- nc Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
- nc Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua d'escorpí, n f
- ca herba d'eruga, n f alt. sin.
- ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca orella de ratolí, n f alt. sin.
- ca orelleta de burro, n f alt. sin.
- ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
- ca orelleta de ruc, n f alt. sin.
- ca orelletes de conill, n f pl alt. sin.
- ca orellola, n f alt. sin.
- ca llengua de borrego, n f var. ling.
- nc Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
- nc Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
