Cercaterm

Nota

• Àmbit: Inespecífic
• El terme desvalor, equivalent de l'alemany Unwert, s'utilitza en la teoria jurídica del delicte fonamentalment per a designar la valoració negativa del fet que produeix el judici d'antijuridicitat. En efecte, les normes del dret penal sotmeten els fets a un judici de valoració. Els fets prohibits són, en primera instància, fets valorats negativament: tenen, aleshores, un contingut de desvalor. Per a la teoria clàssica i neoclàssica del delicte, aquest desvalor era bàsicament desvalor del resultat (Erfolgsunwert); és a dir, el judici de valoració negativa propi de l'antijuridicitat es projectava sobre el resultat de lesió del bé jurídic, que precisament era definit com a 'estat de coses desvalorat pel dret'. Ara bé, sobretot amb el finalisme es va constatar la impossibilitat de formular un autèntic judici de desvalor sobre un fet tenint en compte només el seu contingut de lesivitat. Així, es va advertir la necessitat d'afegir al judici de desvalor del resultat un altre sobre el desvalor de l'acció (Handlungsunwert), el qual és com a objectiu essencial la intenció de l'agent. El desvalor de l'acció seria, aleshores, fonamentalment un desvalor de la intenció.
  Segons aquest punt de vista, només l'articulació del desvalor del resultat i el desvalor de l'acció permet de trobar l'autèntic contingut de desvalor del fet (el contingut d'antijuridicitat que té). La doctrina dominant ha acceptat aquest plantejament, que reflecteix el que també es pot anomenar concepció dualista de l'antijuricitat. Ara bé, s'ha distingit entre un desvalor objectiu de l'acció i un desvalor subjectiu de l'acció. Així, ha passat de ser entès com a expressió del desvalor de la intenció de l'agent, a projectar-s'hi, a més, sobre l'acció, contemplada des d'un punt de vista intersubjectiu ex ante. El desvalor de l'acció és, doncs, desvalor del contingut de risc ex ante de la conducta referida i, també, desvalor del dol o desvalor de la imprudència personal.
  D'aquesta manera, actualment els dos judicis de desvalor propis de l'antijuridicitat són, d'una banda, el de desvalor de l'acció, relatiu a la perillositat de la conducta, contemplada ex ante per un observador imparcial (eventualment dotat amb els coneixements especials de l'agent), juntament amb el dol o la imprudència personal; i, d'altra banda, el de desvalor del resultat, relatiu a la lesivitat de la conducta, el qual es determina en virtut d'un judici ex post.
  Per a un sector doctrinal, en canvi, el desvalor del resultat no pertany a l'àmbit de l'antijuridicitat. Segons aquest punt de vista, el judici d'antijuridicitat s'exhaureix en la constatació del desvalor de l'acció, mentre que el desvalor del resultat és una qüestió de la punibilitat de la conducta. Encara més, segons alguns autors, el judici de desvalor d'acció integrant exclusiu del judici d'antijuridicitat hauria de ser entès com a judici de desvalor de la intenció. Aquesta discussió, aparentment abstracta, té de rerefons la qüestió del fonament del càstig.
  Es tracta, en definitiva, de les raons per les quals es pot castigar una determinada conducta: si la raó és només la producció d'un resultat lesiu (de lesió o de perill); la producció d'un resultat lesiu per una conducta realitzada amb intenció de produir-lo; la producció d'un resultat lesiu per una conducta qualificada de perillosa per un observador ex ante; només la realització d'una conducta qualificada de perillosa ex ante; o bé, fins i tot, només la realització d'una conducta amb la intenció de produir un resultat lesiu.
  De la mateixa manera que hi ha un desvalor de l'acció i un desvalor del resultat, també es pot parlar de l'existència d'un valor de l'acció i un valor del resultat. Aquests conceptes són propis de la dogmàtica de les causes de justificació i expressen la possibilitat que el judici de desvalor (provisional) propi de la tipicitat hagi de ser revocat quan l'agent realitza una actio duplex, com ara les accions justificades.
  Efectivament, és possible que l'acció desvalorada per contenir un risc ex ante de lesió d'un bé jurídic sigui alhora valorada positivament per contenir també la probabilitat de salvaguarda d'un altre bé jurídic. I també ho és que al desvalor del resultat corresponent a la lesió del bé jurídic s'hi afegeixi un valor del resultat per la salvaguarda efectiva d'un altre bé. Si el valor del resultat és superior al desvalor del resultat, i també ho és el valor de l'acció respecte del desvalor de l'acció, la conducta està plenament justificada. Si només preval el valor de l'acció sobre el desvalor corresponent, però no el valor del resultat, la conducta és, tanmateix, impune (almenys per manca d'imputació subjectiva del resultat antijurídic). En canvi, si preval el valor del resultat sobre el desvalor respectiu, però no el valor de l'acció sobre el desvalor de l'acció, la conducta és sancionada, tot i que es pugui tenir en compte l'absència de desvalor del resultat (per la via de l'eximent incomplet). Un sector de la doctrina entén que en la culpabilitat no només es tracta de l'atribució personal del fet antijurídic, sinó que també hi ha un objecte autònom susceptible de ser sotmès a valoració. És en aquest sentit que es parla de l'existència d'un judici de desvalor de l'actitud interna.