Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desgràcia" dins totes les àrees temàtiques
<Biblioteconomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI bibliografia web, bibliografia electrònica o bibliografia en línia?
- es (bibliografia electrònica) bibliografía electrónica, n f
- es (bibliografia electrònica) bibliografía en línea, n f
- es (bibliografia web) bibliografía web, n f
- es (bibliografia web) webgrafía, n f
- es (bibliografia web) webliografía, n f
- es (bibliografia web) webografía, n f
- fr (bibliografia electrònica) bibliographie électronique, n f
- fr (bibliografia electrònica) bibliographie en ligne, n f
- fr (bibliografia web) bibliographie Web, n f
- fr (bibliografia web) réseaugraphie, n f
- fr (bibliografia web) webliographie, n f
- fr (bibliografia web) webographie, n f
- en (bibliografia electrònica) electronic bibliography, n
- en (bibliografia electrònica) online bibliography, n
- en (bibliografia web) Web bibliography, n
- en (bibliografia web) webliography, n
- en (bibliografia web) webography, n
<Informació. Documentació > Biblioteconomia>
Definició
- Una bibliografia web (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una bibliografia que només referencia documents disponibles a Internet.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i transparent, tant pel nucli (bibliografia) com pel complement en aposició (web, que és una reducció de lloc web).
(2) És anàloga a les formes del castellà, el francès i l'anglès (en què són més habituals, però, les formes reduïdes).
. Els equivalents castellans són bibliografía web, webgrafía, webliografía i webografía; els francesos, bibliographie Web, réseaugraphie, webliographie i webographie, i els anglesos, Web bibliography, webliography i webography.
- Una bibliografia electrònica, o una biblioteca en línia (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una bibliografia consultable a través d'internet.
. Els equivalents castellans són bibliografía electrónica i bibliografía en línea; els francesos, bibliographie électronique i bibliographie en ligne, i els anglesos, electronic bibliography i online bibliography.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bibliografia web i bibliografia electrònica al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina traducció té webliography en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quina-traduccio-te-webliography-catala).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
- es (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de patillas, n f
- es (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de pines, n f
- es (disposició de pins [manera, descripció]) patillaje, n m
- es (pin) patilla, n f
- es (pin) pin, n m
- fr (disposició de pins [manera, descripció]) brochage, n m
- fr (disposició de pins [manera, descripció]) configuration des broches, n f
- fr (disposició de pins [manera, descripció]) disposition des broches, n f
- fr (pin) broche, n f
- fr (pin) patte, n f
- it (pin) piedino, n m
- it (pin) pin, n m
- pt (pin) pino, n m
- en (disposició de pins [descrpció]) pinout diagram, n
- en (disposició de pins [manera, descripció]) pinout, n
- en (disposició de pins [manera]) pin configuration, n
- en (pin) lead, n
- en (pin) pin, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Electrònica>
Definició
- Un pin (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d'un dispositiu electrònic, especialment d'un connector o d'un circuit integrat.
. Els equivalents castellans són patilla i pin; els francesos, broche i patte; els itailans, piedino i pin; el portuguès, pino, i els anglesos, lead i pin.
- Disposició de pins (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), de la seva banda, pot fer referència a dos significats diferents:
(a) Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.
. Els equivalents castellans són disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, pin configuration i pinout.
(b) Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
. Els equivalents castellans són igualment disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, també brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, també pinout i, a més, pinout diagram.
Els motius de la tria de pin com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) És la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
(2) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
(3) Els especialistes consideren que, per la seva implantació, és difícilment substituïble.
En canvi, *piu (tot i ser una forma motivada i haver tingut una certa difusió) té l'inconvenient que en algunes zones del domini lingüístic té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, on la forma piu s'associa a 'penis').
Nota
-
Podeu consultar la fitxa completa de admetre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En electrònica, com es diu pin o patilla en català? I pinout o patillaje?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/186/).
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca angina mesentèrica, n f
- ca angina abdominal, n f sin. compl.
- ca angina intestinal, n f sin. compl.
- ca dispràgia intermitent angioescleròtica intestinal, n f sin. compl.
- la angor abdominis
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Gastroenterologia>
Definició
S'ha relacionat amb la disminució relativa del flux arterial mesentèric, com a conseqüència de l'augment normal de les necessitats metabòliques, després de la ingestió, en malalts afectats d'arterioesclerosi mesentèrica o de vasculitis mesentèrica (poliarteritis nodosa).
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apràxia, n f
- ca dispràxia, n f sin. compl.
- ca paraectropia, n f sin. compl.
- es apraxia, n f
- es dispraxia, n f
- en apraxia, n f
- en dyspraxia, n
<Afàsies>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca apràxia, n f
- ca dispràxia, n f
- es apraxia, n f
- es dispraxia, n f
- fr apraxie, n f
- fr dyspraxie, n f
- en apraxia, n
- en dyspraxia, n
<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>
Definició
Nota
-
Les causes d'apràxia poden ser les hemorràgies, els ictus isquèmics de les artèries cerebral anterior, silviana i cerebral posterior, el remolliment cerebral o els tumors cerebrals, entre d'altres.
La denominació apràxia està formada a partir de a- i del grec práxis 'acció' i la denominació dispràxia està formada a partir de dis- i del grec práxis 'acció'.
Tot i que apràxia i dispràxia tenen una delimitació conceptual diferent, en un ús terminològic poc precís s'utilitzen de manera indistinta.
<Biblioteconomia. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bibliografia web, n f
- es bibliografía web
- es webgrafía
- es webliografía
- es webografía
- fr bibliographie Web
- fr réseaugraphie
- fr webliographie
- fr webographie
- en Web bibliography
- en webliography
- en webography
<Biblioteconomia. Documentació>
Definició
Nota
- Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca càrrec de designació política, n m
- es cargo de designación política
<Dret constitucional>
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrec de designació política, n m
- es cargo de designación política, n m
<Ciència política>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrec de designació política, n m
- es cargo de designación política, n m
<Dret constitucional>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabrafiguera, n f
- ca cabrafiga (infructescència), n f sin. compl.
- ca figa borda (infructescència), n f sin. compl.
- ca figuera borda, n f sin. compl.
- ca vern bord, n m sin. compl.
- ca bacorera borda, n f alt. sin.
- ca figa borda, n f alt. sin.
- ca figuera d'església, n f alt. sin.
- ca figuera mascle, n f alt. sin.
- ca figuera salvatge, n f alt. sin.
- ca figuera silvestre, n f alt. sin.
- ca crabofigo, n m var. ling.
- ca crabufigu, n m var. ling.
- nc Ficus carica L. var. rupestris Boiss.
- nc Ficus carica L. var. caprificus var. ling.
<Botànica > moràcies>
