Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "empric" dins totes les àrees temàtiques

empriu empriu

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  empriu, n m
  • es  empleo
  • es  uso

<Notaria > Tipologia documental > Contractes>

Definició
Dret a aprofitar o usar una cosa material propietat d'una altra persona, amb una finalitat concreta i limitada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  empriu, n m
  • es  baldío
  • es  tierra del común

<Dret civil > Drets reals>

Definició
Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural.
empriu empriu

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  empriu, n f
  • es  redonda, n f
  • fr  parcours, n m
  • en  range, n

<Enginyeria forestal>

empriu empriu

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  empriu, n m
  • es  baldío, n m
  • es  tierra del común, n f
  • fr  terrain communal, n m
  • en  right of use, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  empriu, n m
  • es  baldío

<Història del dret>

Definició
Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural.

Nota

  • Àmbit: País Valencià
  • L'empriu fa referència a coses d'ús comunal que poden ser aprofitades pels veïns d'una població, com ara els prats, les pastures, els boscos, les marjals, la llenya, les pedres o la caça. De vegades s'hi inclouen les aigües dolces i les salades, i també els rius, les rambles o les fonts, però alguns autors creuen que cal considerar-les coses de domini públic. En aquest mateix grup hi ha els camins, els ponts, els carrers i les places, o el mercat. Aquesta mateixa opinió es troba en el dret valencià dels furs.
    També poden tenir la consideració d'emprius els bovalars de les viles i llocs, tot i que amb un ús comunal més restringit, ja que només s'aprofiten d'aquesta explotació els propietaris de bestiar d'arada, de bestiar gros (o dula) i els carnissers. Amb caràcter encara una mica més particular, un empriu també és el dret d'ús d'alguna cosa que és propietat d'algú altre, com ara el dret de pas per un camí particular o l'ús de l'aigua d'una font o d'un pou.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  empriu, n m
  • es  usufructo

<Dret>

Definició
Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
emptio venditio emptio venditio

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  emptio venditio, n f
  • la  emptio-venditio, n f var. ling.
  • ca  compravenda, n f
  • es  compraventa, n f
  • es  compra y venta, n f sin. compl.
  • fr  achat-vente, n m
  • fr  vente, n f
  • it  compravendita, n f

<Dret romà>

Nota

  • Fins al 1995 en català s'escrivia compra-venda, amb guionet.
emptor | emptrix emptor | emptrix

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  emptor | emptrix, n m, f
  • ca  comprador | compradora, n m, f
  • es  comprador | compradora, n m, f
  • fr  acheteur | acheteuse, n m, f
  • it  compratore | compratrice, n m, f

<Dret romà>

epipèdon úmbric epipèdon úmbric

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  epipèdon úmbric, n m
  • es  epipedon úmbrico
  • fr  épipédon umbrique
  • en  umbric epipedon

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Epipèdon que té el gruix, el color, la consistència, l'estructura i el contingut en fòsfor semblants a l'epipèdon mòl·lic, però que és menys evolucionat i dessaturat en bases.

Nota

  • Horitzó de la classificació ST.
espígol híbrid espígol híbrid

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol híbrid, n m
  • nc  Lavandula ×intermedia Emeric
  • nc  Lavandula angustifolia Mill. subsp. pyrenaica (DC.) Guinea × L. latifolia Medik. sin. compl.
  • nc  Lavandula burnatii Briq. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>