Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  empriu, n m
  • es  baldío

<Història del dret>

Definició
Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural.

Nota

  • Àmbit: País Valencià
  • L'empriu fa referència a coses d'ús comunal que poden ser aprofitades pels veïns d'una població, com ara els prats, les pastures, els boscos, les marjals, la llenya, les pedres o la caça. De vegades s'hi inclouen les aigües dolces i les salades, i també els rius, les rambles o les fonts, però alguns autors creuen que cal considerar-les coses de domini públic. En aquest mateix grup hi ha els camins, els ponts, els carrers i les places, o el mercat. Aquesta mateixa opinió es troba en el dret valencià dels furs.
    També poden tenir la consideració d'emprius els bovalars de les viles i llocs, tot i que amb un ús comunal més restringit, ja que només s'aprofiten d'aquesta explotació els propietaris de bestiar d'arada, de bestiar gros (o dula) i els carnissers. Amb caràcter encara una mica més particular, un empriu també és el dret d'ús d'alguna cosa que és propietat d'algú altre, com ara el dret de pas per un camí particular o l'ús de l'aigua d'una font o d'un pou.