Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
• L'endós el subscriu el tenidor, que en aquest cas rep el nom de endossant, i que produeix l'efecte de transmetre la lletra i el dret incorporat a una altra persona anomenada endossatària. Com a conseqüència de l'endós, l'endossatari es converteix, en rebre la lletra, en el tenidor legítim i, com assenyala l'article 17, paràgraf primer, de la Llei canviària i del xec (LCX), també adquireix tots el drets que deriven de la lletra de canvi. L'endossatari adquireix la titularitat del crèdit canviari de manera autònoma respecte de la que tenia l'anterior tenidor. Al tenidor que ha rebut la lletra per endós no se li poden al·legar les excepcions personals que es podrien al·legar a tenidors anteriors, excepte que s'hagi adquirit la lletra amb la intenció de perjudicar el deutor.
  Per mitjà de l'endós, l'endossatari renova l'ordre de pagament i, si no hi ha pacte en contra, garanteix el pagament i l'acceptació de la lletra enfront dels tenidors posteriors (art. 18).
  A causa de la condició de títol a l'ordre, la lletra es pot transmetre sempre per endós. De fet, si es vol impedir aquesta forma de transmissió ha de constar expressament en la lletra incloent-hi la clàusula «no endossable» o una altra d'equivalent. En aquests casos, la lletra es pot transmetre per cessió ordinària. L'adquisició del títol, sempre que es faci de bona fe, atorga la tutela característica que es proporciona a l'adquirent de coses mobles, de manera que adquireix un dret sobre el document encara que la persona que li hagi transmès no en fos el titular. L'endossatari ocupa una situació jurídica més avantatjosa que el cessionari perquè no se li poden oposar les excepcions que es podien exposar a tenidors anteriors. D'altra banda, el fet que l'endossant respongui del pagament l'acceptació ofereix una nova garantia a l'endossatari.
  L'endós facilita la circulació de la lletra, per bé que ha disminuït de manera considerable per diferents motius, principalment perquè la utilització massiva de les lletres en el camp comercial fa que es lliurin als bancs, ja sigui per tal que es cobrin o per descompte, i la possibilitat del tractament informàtic n'impedeix la mobilització.
  L'endós és una declaració canviària que es fa en forma d'ordre de pagament que el tenidor de la lletra dirigeix al lliurat de pagar la lletra a la persona que la rep per mitjà de l'endós. En la clàusula de l'endós imprès en la lletra s'ha d'indicar el nom de l'endossatari («pagueu a...»), la data de l'endós i el nom i el domicili de l'endossant, que a més a de firmar l'endós.
  L'endossant ha de ser necessàriament la persona tenidora de la lletra, mentre que l'endossatari pot ser una persona estranya a la lletra, una persona que ja està obligada canviàriament, l'acceptant, el lliurador o un endossant anterior.
  L'endós ha de ser una declaració pura i simple no sotmesa a condició. La inclusió d'una condició no provoca, però, la nul·litat de l'endós, simplement es considera que no existeix (art. 15, paràgraf primer). No s'admet l'endós per només una part del valor de la lletra, o endós parcial, que es considera nul (art. 15, paràgraf segon).
  La LCX reconeix l'existència de l'endós en blanc quan la clàusula de l'endós està firmada per l'endossant però no hi consta el nom de l'endossatari (art. 16, paràgraf segon). En aquest cas, la lletra pot circular com els títols al portador sense cap altre requisit que el lliurament del títol. El tenidor de la lletra en blanc pot exigir el pagament de la lletra al deutor canviari si pot demostrar que ha rebut la lletra per mitjà d'una sèrie continuada d'endossaments, encara que l'últim sigui en blanc. El tenidor d'una lletra que rep un endós en blanc té diferents possibilitats reconegudes per la llei (art. 17): a) completar l'endós posant el seu nom o bé el d'una altra persona; b) tornar a endossar la lletra amb un endós en blanc o designant un endossatari determinat, i c) lliurar la lletra sense endossar-la.Pel que fa als efectes de l'endós, són els següents: a) efecte de legitimació: l'endossatari que està en possessió del títol es considera posseïdor legítim de la lletra quan justifiqui el seu dret per una sèrie ininterrompuda endossaments; b) efecte translatiu: l'endós produeix la transmissió de tots els drets que deriven de la lletra de canvi (art. 17, paràgraf primer), i c) efecte de garantia: és l'efecte que produeix normalment l'endós. L'endossant respon en via de regrés del pagament i l'acceptació davant dels tenidors posteriors de la lletra, i pot eliminar aquest efecte incloent-hi la clàusula «sense garantia» o bé «sense la meva responsabilitat» (art. 18, paràgraf primer).
  D'altra banda, es qualifiquen d'endossos limitats els que no produeixen els efectes propis de l'endós ple. Els endossos limitats són l'endós per cobrament i l'endós per garantia.
  En l'endós per cobrament l'endossant no vol transmetre la propietat de la lletra, la lliura a l'endossatari amb l'única finalitat que la cobri. L'endossatari pot exercir tots els drets derivats de la lletra de canvi, però només la pot endossar a títol de cobrament. L'endossant no perd la propietat de la lletra, per tant l'endossatari exerceix els drets derivats de la lletra en nom i per compte de l'endossant. Per aquest motiu, el deutor a qui es reclama el pagament pot oposar enfront l'endossatari les mateixes excepcions que podia invocar enfront de l'endossant (art. 21, paràgraf segon).
  En l'endós per garantia, el tenidor adquireix la lletra com un dret de penyora sobre el títol i no la plena titularitat. El creditor pignoratiu, endossatari de la lletra, té un dret propi sobre la lletra i l'exercici dels drets els fa en nom i en interès propis (art. 22, paràgraf primer). Un cop ha arribat el venciment del crèdit garantit sense que sigui atès, el tenidor pot satisfer el seu crèdit cobrant la lletra de canvi i pagant la diferència al deutor. En no ser propietari de la lletra, l'endossatari en garantia només pot exercir els drets canviaris per a satisfer el propi crèdit, no pot, per tant, fer cap endós que no sigui per garantia (art. 22, paràgraf primer). Els deutors canviaris no poden oposar contra l'endossatari en garantia les excepcions personals que podien invocar enfront de l'endossant, tret que hagin actuat amb la intenció de perjudicar el deutor (art. 22, paràgraf segon).