Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esquellinc" dins totes les àrees temàtiques
<Productes alimentaris sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca arròs integral, n m
- ca arròs bru, n m sin. compl.
- ca arròs esquellat, n m sin. compl.
- es arroz cargo
- es arroz descascarillado
- es arroz integral
- es arroz pardo
- fr riz brun
- fr riz cargo
- fr riz complet
- fr riz décortiqué
- en brown rice
- en cargo rice
- en hulled rice
- en husked rice
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'anatomia patològica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/336>
- ca biòpsia de múscul esquelètic (procediment)
- en biopsy of skeletal muscle (procedure)
- cod 430213002
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada grossa, n f alt. sin.
- ca esquellada mediterrània, n f alt. sin.
- ca faüllada, n f alt. sin.
- ca fenollada, n f alt. sin.
- ca fonollada, n f alt. sin.
- ca fonollada groga, n f alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellada, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca sorolles, n f pl alt. sin.
- ca esqueiola, n f var. ling.
- ca fagullada, n f var. ling.
- ca forrollada, n f var. ling.
- ca fosillada, n f var. ling.
- nc Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
- nc Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
- nc Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espècies congèneres
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada grossa, n f alt. sin.
- ca esquellada mediterrània, n f alt. sin.
- ca faüllada, n f alt. sin.
- ca fenollada, n f alt. sin.
- ca fonollada, n f alt. sin.
- ca fonollada groga, n f alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellada, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca sorolles, n f pl alt. sin.
- ca esqueiola, n f var. ling.
- ca fagullada, n f var. ling.
- ca forrollada, n f var. ling.
- ca fosillada, n f var. ling.
- nc Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
- nc Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
- nc Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espècies congèneres
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada petita, n f alt. sin.
- ca esquellades, n f pl alt. sin.
- ca fonollades, n f pl alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca ascallades, n f pl var. ling.
- ca fonullades grogues, n f pl var. ling.
- ca mata blat, n m var. ling.
- nc Rhinanthus minor L.
- nc Alectorolophus minor (L.) Wimm. et Grab. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada petita, n f alt. sin.
- ca esquellades, n f pl alt. sin.
- ca fonollades, n f pl alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca ascallades, n f pl var. ling.
- ca fonullades grogues, n f pl var. ling.
- ca mata blat, n m var. ling.
- nc Rhinanthus minor L.
- nc Alectorolophus minor (L.) Wimm. et Grab. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escaiola, n f
- ca escaiola (gra), n f sin. compl.
- ca escaiola vera, n f alt. sin.
- ca alpiste, n m var. ling.
- ca ascallora, n f var. ling.
- ca escallola, n f var. ling.
- ca escarola, n f var. ling.
- ca esquellola, n f var. ling.
- ca llampiste, n m var. ling.
- nc Phalaris canariensis L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escaiola, n f
- ca escaiola (gra), n f sin. compl.
- ca escaiola vera, n f alt. sin.
- ca alpiste, n m var. ling.
- ca ascallora, n f var. ling.
- ca escallola, n f var. ling.
- ca escarola, n f var. ling.
- ca esquellola, n f var. ling.
- ca llampiste, n m var. ling.
- nc Phalaris canariensis L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espantallops, n m
- ca esclafidor, n m sin. compl.
- ca bufa de llop, n f alt. sin.
- ca escanyallops, n m alt. sin.
- ca esclafidors, n m pl alt. sin.
- ca esclops de la mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca espeteguers, n m pl alt. sin.
- ca esquellots de la mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca senet fals, n m alt. sin.
- nc Colutea arborescens L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espantallops, n m
- ca esclafidor, n m sin. compl.
- ca bufa de llop, n f alt. sin.
- ca escanyallops, n m alt. sin.
- ca esclafidors, n m pl alt. sin.
- ca esclops de la mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca espeteguers, n m pl alt. sin.
- ca esquellots de la mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca senet fals, n m alt. sin.
- nc Colutea arborescens L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
