Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "explicatiu" dins totes les àrees temàtiques
<Química>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom
<Química>
Definició
A. Caracterització
Els metalls de les terres rares són els elements metàl·lics purs que s'extreuen dels òxids, és a dir, disset elements metàl·lics de la taula periòdica: els quinze elements del grup dels lantànids (lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci), l'escandi i l'itri.
Aquests metalls són molt apreciats per la seva alta conductivitat elèctrica i les seves propietats magnètiques úniques, que els fan indispensables per a la tecnologia verda en el sector energètic (motors elèctrics, turbines eòliques, plaques solars i imants per a motors), la informació i les comunicacions (pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars), la medicina (agents de contrast) i la defensa (drons, làsers, armes guiades a distància).
B. Explicació del nom
La denominació terres rares resulta paradoxal, ja que són metalls i no són difícils de trobar. Els motius d'aquesta denominació són els següents:
- Pel que fa al nucli terres, s'anomenen així per tradició: quan es van descobrir, entre els segles XVIII i XIX, aquesta era la denominació que s'utilitzava en geologia per als òxids que no es podien dissoldre amb àcids i que eren resistents al foc. Aquest sentit encara perdura i consta en el diccionari normatiu, amb la definició 'òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l'alúmina'.
- Pel que fa a l'adjectiu rares, tot i que no és estrany trobar-ne (els dipòsits d'òxids són bastant abundants en l'escorça terrestre), el que sí que és estrany és trobar-ne en una concentració prou elevada perquè l'explotació resulti viable econòmicament i logísticament, ja que solen estar combinats amb altres elements i, a més, en concentracions molt baixes.
Nota
- 1. Tot i ser indispensables per a desenvolupar tecnologies verdes, l'extracció i el tractament dels metalls de les terres rares són particularment contaminants: l'extracció s'ha de fer en mines obertes, cosa que té molt impacte en l'entorn, i els mètodes de separació del processament generen una gran quantitat de residus tòxics i radioactius.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de metalls de les terres rares al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/terres-rares-tresor-estrategic-i-nom-ambigu).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adequació explicativa, n f
- es adecuación explicativa
- fr adéquation explicative
- en explanatory adequacy
<Lingüística>
Definició
Nota
- Aquest mecanisme permet avaluar gramàtiques que tenen una capacitat descriptiva semblant.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adverbi exclamatiu, n m
- es adverbio exclamativo
- fr adverbe exclamatif
- en exclamative adverb
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi exclamatiu, n m
- es adverbio exclamativo
- fr adverbe exclamatif
- en exclamative adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Són exclamatius els adverbis que (Que bé!; Que interessant que ha sigut la conferència!), com (Com m'indignen certes actituds masclistes!) i el menys habitual quant (Quant intensament que viu la vida).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca afix aplicatiu, n m
- es afijo aplicativo
- fr affixe applicatif
- en applicative affix
<Lingüística>
Definició
Nota
-
Els afixos aplicatius poden convertir en complement central un comitatiu, un locatiu, un instrumental o un benefactiu.
Aquest tipus d'afixos són propis de llengües com les bantús o les austronèsiques. En basc, l'afix -ki- també és considerat un aplicatiu, ja que permet afegir un datiu benefactiu al predicat. Per exemple, el verb etorri 'venir' (Ane dator 'Ane ve'), amb l'aplicatiu -ki- assumeix el significat de parar/venir (bé/malament una cosa a algú): Soinekoa ondo datorkizu 'L'abric et para bé'.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aplicació, n f
- es aplicación
- fr applicatif
- fr application
- fr logiciel applicatif
- fr logiciel d'application
- en application
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definició
Nota
- La denominació aplicació s'ha complementat amb l'adjectiu informàtica en aquelles definicions en què l'ambigüitat lèxica d'aquesta unitat pot donar lloc a una interpretació inadequada.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca aposició explicativa, n f
- ca aposició no restrictiva, n f sin. compl.
- ca epexègesi, n f sin. compl.
- es aposición explicativa
- es epexégesis
- fr apposition explicative
- fr épexégèse
- en epexegesis
- en non-restrictive apposition
<Lingüística>
Definició
Nota
- L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge explícit, n m
- ca aprenentatge intencional, n m sin. compl.
- es aprendizaje explícito
- es aprendizaje intencional
- en explicit learning
- en intentional learning
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
Definició
Nota
- Hi ha autors que prefereixen la parella de termes aprenentatge explícit i aprenentatge implícit, mentre que d'altres opten per la parella aprenentatge intencional i aprenentatge incidental.
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge explícit, n m
- ca aprenentatge intencional, n m sin. compl.
- es aprendizaje explícito
- es aprendizaje intencional
- en explicit learning
- en intentional learning
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
Definició
Nota
- Hi ha autors que prefereixen la parella de termes aprenentatge explícit i aprenentatge implícit, mentre que d'altres opten per la parella aprenentatge intencional i aprenentatge incidental.
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'anatomia patològica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/336>
- ca autòpsia especial explicada per un informe (procediment)
- en special autopsy procedure, explain by report (procedure)
- cod 90864005
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
