Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  danès
  • cod  dansk
  • ar  الدانماركية
  • cy  Daneg
  • de  Dänisch
  • en  Danish
  • es  danés
  • eu  daniera
  • fr  danois
  • gl  danés
  • gn  dane
  • it  danese
  • ja  デンマーク語
  • nl  Deens
  • oc  danés
  • pt  dinamarquês
  • pt  islandês sin. compl.
  • pt  norueguês sin. compl.
  • ru  Датский язык
  • sw  Danish
  • tmh  Tadanist
  • zh  丹麦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Septentrional>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Dinamarca>

Definició
La història de la llengua danesa se sol dividir en dos períodes: el del danès antic (segles XIII-XVI) i el del danès modern (a partir del segle XVI). Al segle XIII, la llengua es va començar a escriure. Des de la baixa edat mitjana va experimentar un fort influx de l'alemany.

Al llarg de la història, però, Dinamarca també ha perdut determinats territoris. Escània, l'actual sud de Suècia, que sempre havia estat terra danesa, va ser incorporada a l'Estat suec el 1658. La consegüent suequització cultural i lingüística, molt intensa, ha fet que avui el danès local, sense cap reconeixement, hagi perdut tot contacte amb la llengua estàndard de Dinamarca i funcioni com un dialecte més del suec. De fet, molts lingüistes l'hi consideren, cosa a què contribueixen la semblança entre el danès i el suec, i també el fet que el sentiment danès s'hagi esvaït del tot a la regió.

En el danès hi ha tres grans blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental (al qual pertanyen els parlars de Suècia). Avui, però, els dialectes llangueixen i el jovent més aviat utilitza formes regionals de la llengua estàndard.