La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca estonià
- cod eesti
- ar الأستونية
- cy Estoneg
- de Estnisch
- en Estonian
- es estonio
- eu estoniera
- fr estonien
- gl estoniano
- gn estónio
- it estone
- ja エストニア語
- nl Ests
- nl Estlands sin. compl.
- nl Ests sin. compl.
- oc estonian
- pt estónio
- pt estoniano sin. compl.
- pt estónico sin. compl.
- ru Эстонский язык
- sw Estonian
- tmh Tistunit
- zh 爱沙尼亚语
<Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès>, <Europa > Estònia>
Definició
Els primers textos en estonià daten del segle XVI. El primer document conegut en estonià és del 1525, però no es conserva. Es conserven onze pàgines fragmentades del catecisme luterà publicat el 1535, escrit pel pastor alemany Simon Wanradt i traduït a l'estonià pel clergue Johan Koell.
L'estonià consta de dos blocs dialectals, el meridional i el septentrional. La llengua estàndard es basa en la varietat central del bloc septentrional. La llengua es va establir definitivament durant el primer terç del segle XX. Les diferències entre els dos blocs dialectals són molt grans, raó per la qual alguns autors els consideren llengües independents. El dialecte meridional de Vôru, parlat al sud-est del país, difereix molt de l'estàndard.
Com a resultat del sistema educatiu estonià i dels mitjans de comunicació, els dialectes estonians s'estan assimilant de forma remarcable. Tots els parlants d'estonià són competents en estonià escrit.
L'any 2004, el govern estonià va aprovar l'Estratègia de Desenvolupament de la Llengua Estoniana (2004-2010), amb l'objectiu de desenvolupar les àrees següents: terminologia específica en estonià per als diversos àmbits de la recerca, educació superior en estonià i suport tecnològic per a la llengua (recursos lingüístics, programari lingüístic i sistemes d'enginyeria lingüística). Durant l'any 2010 es preveu l'aprovació de les noves estratègies per al període 2011-2017.
