La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca esperanto
- cod esperanto
- ar اسبيرانتو
- cy Esperanto
- de Esperanto
- en Esperanto
- es esperanto
- eu esperantoa
- fr espéranto
- gl esperanto
- gn esperánto
- it esperanto
- ja エスペラント語
- nl Esperanto
- pt esperanto
- ru Эсперанто
- zh 世界语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Llengua auxiliar internacional artificial>, <Europa>
Definició
Zamenhof va concebre una llengua senzilla i regular per a la comunicació internacional, bàsicament científica i, només secundàriament, literària i cultural.
Aquesta llengua artificial va ser construïda a partir d'un lèxic predominantment romànic (amb una certa contribució del germànic), una fonologia de base eslava i una morfologia basada en llengües indoeuropees occidentals. Altres aspectes, com la fraseologia i la pragmàtica, estan impregnats de la llengua materna dels parlants primerencs d'esperanto, sobretot del rus, el polonès, l'alemany i el francès.
L'esperanto de seguida va guanyar adeptes, primer a l'imperi rus i l'Europa de l'Est, i després a l'Europa occidental, Amèrica, la Xina i el Japó.
