La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI botàriga, botarga, bottarga o garrofeta?
- es botarga, n f
- es bottarga, n f
- fr boutargue, n f
- fr poutargue, n f
- it bottarga, n f
- pt bottarga, n f
- en botargo, n
- en bottarga, n
- de Bottarga, n f
<Alimentació. Gastronomia > Peix. Marisc>
Definició
Els motius de la tria de botàriga i garrofeta són els següents:
- Pel que fa a botàriga (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT):
(1) És la forma tradicional en el català de l'Alguer per a anomenar aquest menjar, molt popular a Sardenya. (És una forma creada a partir del sard, que procedeix al seu torn de l'àrab butârih i es relaciona amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó.)
(2) Es documenta en fonts especialitzades i també en fonts lexicogràfiques alguereses.
(3) És una forma paral·lela a les utilitzades en les llengües més pròximes, que procedeixen de l'italià.
- Pel que fa a garrofeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la forma tradicional en el català de les comarques meridionals del País Valencià.
(2) Es documenta en diccionaris valencians i en contextos especialitzats sobre la gastronomia d'aquesta zona.
(3) És una forma avalada per parlants de la zona alacantina.
(4) Probablement es deu a la similitud entre el producte i una garrofa.
En canvi, *botarga i *bottarga presenten problemes:
- *botarga, que seria l'adaptació a l'ortografia catalana de l'italià bottarga (forma difosa internacionalment), ja es documenta en català amb els sentits d'embolcall ample i balder (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) i de persona grassa (Diccionari etimològic i complementari... i Diccionari català-valencià-balear); a més, sembla innecessari donar-hi aquest sentit si ja hi ha una forma algueresa molt similar.
- *bottarga (que és la forma italiana original, procedent de l'àrab butârih i relacionada amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó'), té una doble consonant -tt- que és estranya al català en paraules simples i que, a més, pot ser molt fàcilment adaptada.
Una botàriga, o una garrofeta, és un menjar fet amb ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se serveix tallat en làmines, com a aperitiu, o bé ratllat o en pols, com a condiment.
Estrictament, la botàriga i la garrofeta es fan amb ous de peixos diferents: la botàriga sol fer-se amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la garrofeta, amb ous de melva o bonítol; tot i això, es considera que es tracta d'un únic significat de base amb adaptacions a la realitat de cada zona.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de botàriga al Cercaterm i la Neoloteca.
