Tret distintiu que permet qualificar una planta segons la capacitat que té de colonitzar terrenys degradats com a espècie pionera, d'emetre arrels adventícies, d'arrelar a partir d'estaques i branques, de resistir a la tracció mecànica o a la caiguda de pedres, de cobrir la totalitat d'una superfície, de sobreviure en embassaments o a la seva implantació mitjançant tècniques pròpies de la bioenginyeria del paisatge.