consolidació
consolidació
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca consolidació, n f
- es consolidación
<Dret civil>
Definició
Causa d'extinció d'un dret real pel fet que una mateixa persona reuneix la qualitat de titular dominical i de titular del dret real limitat que grava la primera.
Nota
-
La consolidació és una forma d'extinció dels drets reals, així com ho són la pèrdua de la cosa, la renúncia, l'abandonament, la revocació o l'expropiació forçosa. L'article 532-1 del Codi civil de Catalunya (CCCat) la recull com a tal, i consisteix en la reunió de titularitats entre els propietaris i els titulars del dret real o la reunió de titularitats relatives a diferents drets reals quan un grava l'altre (article 532-3.1 CCCat).
En determinats casos, el mateix codi exceptua o permet la separació de patrimonis o la subsistència autònoma dels drets reals; en aquests casos no s'aplica el que s'ha exposat anteriorment, no es produeix la consolidació (article 532-3.2 CCCat).
Aquest mecanisme opera en l'àmbit dels drets reals en un sentit similar al del mecanisme de la confusió: és una causa d'extinció de l'obligació quan una mateixa persona reuneix les qualitats de deutora i creditora. - V. t.: confusió n f
