Nota

• La professió d'actuari implica destresa amb els números, amb els instruments i les tècniques matemàtiques, per a poder estimar el risc existent o fins i tot mirar de reduir-lo. És una activitat rellevant en sectors com ara les assegurances o la banca —on també s'ha creat normativa específica, com ara la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, sobre l'assegurança de vida, l'accés a l'activitat d'assegurança i de reassegurança i el seu exercici (Solvència II).
  Així, l'actuari estudia la rendibilitat de productes o elabora informes de sinistralitat, i cada vegada és més necessari el coneixement de la gestió correcta de volums importants de dades per a poder assessorar en la presa de decisions empresarials.
  El Reial decret 581/2017, del 9 de juny, pel qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/55/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2013, recull una llista relativa al reconeixement de qualificacions professionals, i disposa que són professions regulades aquelles activitats o conjunt d'activitats professionals l'accés a les quals, o l'exercici d'aquestes o d'alguna de les seves modalitats, implica que s'exigeixi un títol i es constitueixi com a professió a l'estat membre, com és el cas de l'actuari d'assegurances.
  L'annex VI d'aquest Reial decret estableix que l'actuari d'assegurances ha de tenir un coneixement precís del dret positiu espanyol, més enllà de la necessitat de posseir el títol oficial d'actuari, i per a poder exercir professionalment ha d'estar col·legiat com a membre titular de l'Institut d'Actuaris Espanyols (tal com estableix a l'article 6 dels Estatuts d'aquesta institució).
• Ex.: Els plans de formació continuada per als actuaris han d'estar adaptats a les necessitats actuals del sector de les assegurances i als estàndards internacionals.