Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acreixement, n m
  • es  acrecimiento

<Dret civil>

Definició
Increment de la quota de l'herència o el llegat que correspon als cohereus o als col·legataris quan, per qualsevol causa, un o més d'un no arriba a succeir.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El dret a l'acreixement entre cohereus (art. 462-1 Codi civil de Catalunya [CCCat]) sorgeix de la crida de diverses persones a una mateixa herència o quota d'herència i es fonamenta en la universalitat i l'expansibilitat del títol d'hereu en el dret civil català. Aquest dret produeix efecte encara que el testador ho hagi prohibit i pressuposa la delació conjunta a una mateixa herència, encara que hi falti un dels cridats (quota vacant) -per tant, no hi ha una nova crida a la part vacant, sinó un increment de la quota inicial.
    L'objecte de l'acreixement és tota l'herència (art. 462-1.1 CCCat) o bé una quota (art. 462-1.2 CCCat), cas en el qual l'acreixement es produeix preferentment entre els altres cohereus instituïts conjuntament per a aquella quota. En el cas que no hi hagi cohereus d'aquest grup, la quota acreix la dels altres hereus.
    Els efectes de l'acreixement s'estableixen en l'article 462-2 del CCCat.
    En primer lloc, quan un cohereu accepta la quota d'herència que li correspon directament, també adquireix la que acreix a favor seu, un acreixement els efectes del qual es retrotreuen en el moment de la delació a favor dels hereus.
    En segon lloc, l'acreixement és proporcional a les respectives quotes dels cohereus i substitueix les condicions, els modes, els llegats, les substitucions i les altres càrregues que el causant hagi imposat al cridat a la quota vacant, encara que hagin estat establertes determinadament a càrrec d'ell, sempre que no siguin personalíssimes.
    S'ha de considerar, però, que el dret d'acréixer queda exclòs pel dret de transmissió, la substitució vulgar i el dret de representació (art. 462-1.1 CCCat). En aquest sentit, es pot establir una prelació clara de manera que, en primer lloc, opera el dret de transmissió quan un cridat a l'herència mor sense acceptar ni repudiar (art. 461-13 i 441-6.3 CCCat); en segon lloc, ho fa el dret de representació en els casos de premoriència, d'absència o d'indignitat (art. 441-7 CCCat), i, finalment, entraria en joc el dret d'acréixer quan no tenen virtualitat els drets de transmissió ni de representació.
    A banda de l'acreixement entre cohereus, també existeix per als legataris cridats conjuntament a un mateix llegat, sempre que el testador no hagi prohibit l'acreixement ni hagi ordenat una substitució vulgar (art. 462-3.1 CCCat). Si no hi pot haver el dret d'acréixer o el legatari hi renuncia, la part vacant del llegat passa a l'hereu, al legatari o, en general, a la persona gravada amb aquest llegat (art. 462-3.4 CCCat).
    També s'ha de fer referència al dret d'acréixer en els fideïcomisos. En aquest cas, quan en els fideïcomisos ordenats a favor de diversos fideïcomissaris conjuntament, un d'ells no ho arriba a ser per qualsevol causa, la quota de l'herència o del llegat fideïcomesos, acreix la dels altres que sí que assoleixen efectivament la posició de fideïcomissaris. Tot plegat, però, sens perjudici que la voluntat del causant sigui una altra, del dret de transmissió en els fideïcomisos a termini i de la substitució vulgar (expressa o tàctica) en fideïcomís (art. 462-4 CCCat).
    En el dret civil espanyol, l'acreixement es regula en els articles del 981 al 987 del Codi civil espanyol.