aixader | aixadera
aixader | aixadera
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aixader | aixadera, n m, f
- es azadonero | azadonera
<Història del dret>
Definició
A l'edat mitjana, pagès o pagesa que tenia l'aixada com a únic mitjà per a treballar la terra.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Els aixaders representaven la categoria més baixa de diferenciació social a les comunitats rurals, contraposat als qui tenien un o dos bous per a llaurar (jovers).
Ja en la documentació dels segles X-XI s'esmenten aixades, tot i que formen part d'un repertori més ampli d'eines, com ara càvecs, destrals, serres, falçs i dalles.
L'aixada era una eina multifuncional, ja que servia per a diferents treballs agrícoles (cavar, desbrossar, tallar, etc.) i amb el temps anà adoptant formes i mides molt diverses.
