amillarament

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca amillarament, n m
es amillaramiento

<Història del dret>

Definició

Acte periòdic que duien a terme els ajuntaments per a conèixer la riquesa rústica, pecuària i urbana dels contribuents del municipi.

Nota

Àmbit: Espanya
A l'amillarament es feien constar les dades de la persona contribuent (nom i cognoms, residència) i de les propietats de què disposava (parcel·les, localització, partides, conreus i líquid imposable sobre el qual es calculava el que s'havia de pagar).
Aparegueren quan es dugué a terme la reforma tributària del ministre Alejandro Mon y Menéndez, segons la llei de 23 de maig de 1845 (en un primer moment s'anomenaren Padrones de Riqueza). El nombre d'amillaraments registrats varia segons els municipis, però en general se'n troben dels anys: 1855, 1860, 1872, 1918-1922, 1930, 1945 i 1955. Entre l'un i l'altre s'elaboraven uns apèndixs actualitzats de dades.