Nota

• Els establiments penitenciaris, així com el seu funcionament, són regulats per la Llei orgànica general penitenciària (LOGP) i en el Reial decret 190/1996, del 9 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament penitenciari (RP).
  Segons l'article 1 de la LOGP, les institucions penitenciàries «tenen com a fi primordial la reeducació i la reinserció social dels sentenciats a penes i mesures penals privatives de llibertat, així com la retenció i custòdia de detinguts, presos i penats». Aquesta activitat penitenciària s'ha de dur a terme amb les garanties i dins els límits que estableix la llei, respectant sempre la dignitat humana i els drets i els interessos jurídics dels presos (art. 2 i 3 LOGP).
  D'altra banda, l'article 10.1 del RP defineix l'establiment o centre penitenciari com una «entitat arquitectònica, administrativa i funcional amb organització pròpia». I en l'apartat 2 indica que «han d'estar formats per unitats, mòduls o departaments que facilitin la distribució i separació dels interns».
  Històricament, els centres penitenciaris s'entenien com a espais d'emmagatzematge de detinguts i de presos en unes condicions infrahumanes i marginals. No obstant això, gràcies a les Regles mínimes per al tractament dels reclusos, adoptades del Primer Congrés de les Nacions Unides sobre Prevenció del Delicte i Tractament del Delinqüent, dut a terme a Ginebra el 1995, i aprovades pel Consell Econòmic i Social, s'ha aconseguit la individualització del tractament i la classificació dels interns en diversos tipus de centres penitenciaris.
  D'aquesta manera, es va desenvolupar una triple dimensió normativa dels centres penitenciaris, que poden ser: establiments de preventius, establiments de compliment de penes o establiments especials de caràcter assistencial (art. 7 LOGP).
  Establiments de preventius. Regulats per l'article 8 de la LOGP i pels articles del 96 al 98 del RP, són centres destinats a la retenció i custòdia dels detinguts, i on també es pot complir una part de les penes o mesures penals sempre que l'internament efectiu pendent no excedeixi dels sis mesos. Aquests centres poden ser d'homes, de dones i de joves, tot i que a la pràctica no hi ha gaires centres destinats a dones o joves, específicament, de manera que aquests ocupen departaments independents dins dels establiments masculins.
  Establiments de compliment de penes. Són centres destinats a l'execució de les penes privatives de llibertat (art. 9 LOGP) i s'organitzen separadament per a homes i dones. Al mateix temps, aquests establiments poden ser de règim ordinari, obert i tancat.
  Pel que fa als establiments de règim tancat, són de caràcter excepcional i estan lligats a una causa de perillositat dels interns, de manera que requereixen un major control de les activitats fins que disminueixi el grau de perillositat o bé desapareguin les raons que van determinar el seu ingrés.
  Segons l'article 89 del RP, «el règim tancat, d'acord amb el que estableix l'article 10 de la Llei orgànica general penitenciària, és aplicable als penats que, bé inicialment, bé per una involució en la seva personalitat o conducta, siguin classificats en primer grau perquè es tracta d'interns extremament perillosos o manifestament inadaptats als règims ordinari i obert». Així, l'article 90 del RP estableix el funcionament i les característiques d'aquest règim tancat: s'ha de complir en cel·les individuals, es limiten les activitats entre els interns, hi ha una vigilància i un control més grans sobre aquests i s'exigeix l'acatament de totes les mesures de seguretat, ordre i disciplina.
  Dins d'aquest règim tancat es recullen dues modalitats en el sistema de vida, de conformitat amb l'article 91 del RP, segons que els interns siguin destinats a departaments especials o a centres o mòduls de règim tancat. En els primers, els interns poden sortir al pati com a mínim tres hores al dia, però no hi pot haver més de dos interns junts, excepte en alguns casos. També es duu a terme de forma diària el registre de les cel·les i l'escorcoll dels interns. En canvi, en els centres o mòduls de règim tancat el funcionament és una mica més relaxat; els interns disposen de quatre hores al dia de vida en comú i no hi ha tanta vigilància personal.
  Quant al règim ordinari, regulat en la LOGP, es troba a cavall entre el règim tancat i l'obert. En aquest règim és on hi ha la majoria dels presos. D'acord amb la LOGP, la separació interior dels reclusos s'ajusta a tres motius: les necessitats o les exigències del tractament penitenciari, els programes d'intervenció i les condicions generals del centre.
  Respecte als establiments de règim obert, aquest s'aplica als penats classificats en tercer grau que puguin continuar el seu tractament en règim de semillibertat (art. 74.2 RP). El règim obert té com a objectiu potenciar les capacitats d'inserció social positiva, realitzant les tasques de suport i d'assessorament i la cooperació necessària per a afavorir-ne la incorporació progressiva al medi social (art. 83 RP). L'exercici d'aquestes funcions es regeix per diversos principis que també s'enumeren en aquest article, com l'atenuació de les mesures de control, l'autoresponsabilitat mitjançant la participació dels interns en l'organització d'activitats, la normalització social i la integració, la prevenció per mirar d'evitar la desestructuració familiar i social, i la coordinació amb els organismes o institucions públiques o privades que actuïn en l'atenció i la reinserció dels reclusos.
  D'acord amb l'article 80 del RP, els establiments de règim obert poden ser de diversos tipus: «a) centres oberts o d'inserció social, b) seccions obertes i c) unitats dependents».
  Els centres oberts són centres dedicats a interns que es troben en tercer grau, com també ho són les seccions obertes, que són parts d'un establiment penitenciari dedicades a interns en tercer grau de tractament. Les unitats dependents són instal·lacions residencials fora dels centres penitenciaris que depenen de l'Administració penitenciària.
  Cal assenyalar que una de les novetats del Reglament penitenciari del 1996 és el règim obert restringit (art. 82 RP). Aquest règim és destinat a penats que tenen una trajectòria delictiva diferent o unes condicions personals que comporten una consideració especial. El règim restringit té com a objectiu establir unes condicions, uns controls i uns mitjans de tutela determinats, així com certes mesures, que s'han d'observar, especialment en les sortides a l'exterior, les quals es poden restringir segons el cas concret.
  Una altra novetat que va introduir el RP és l'internament per a joves. Així, s'estableix un projecte educatiu que s'ha d'adaptar a les seves característiques personals (art. 173 RP) i en què es consideren joves els interns menors de vint-i-un anys, i, excepcionalment, els que no hagin arribat als vint-i-cinc anys. A més, en aquests departaments per a joves s'ha de fomentar el contacte del reclús amb el seu entorn social. Aquests departaments, organitzats en funció de les necessitats de cada departament, tenen cinc programes fonamentals (art. 174 RP).
  Així, hi ha un programa de formació instrumental (art. 174.2.a) i formació bàsica, que té com a objectiu atorgar al jove una formació general per a esmenar l'educació deficitària rebuda i permetre que l'intern pugui accedir a tots els nivells d'ensenyament del sistema educatiu actual; un programa de formació laboral (art. 174.2.b), que comprèn l'aprenentatge inicial per a poder incorporar-se al mercat laboral, així com l'actualització, la reconversió i el perfeccionament de coneixements i habilitats per a exercir una professió o un ofici; un programa de formació per al lleure i la cultura (art. 174.2c), que busca l'aprofundiment en els valors cívics; un programa adreçat a l'educació física i l'esport (art. 174.2d), perquè els interns puguin alliberar tensions físiques i psicològiques, i un programa d'intervenció (art. 174.2e), que està adreçat als problemes de tipus psicosocial, de drogodependències o d'una altra mena que dificultin la integració social dels reclusos.
  D'altra banda, cal fer referència a les unitats de mares, que són les unitats dins dels establiments penitenciaris destinades a menors de tres anys i les seves mares (art. 178 a 181 RP). Aquestes unitats han de disposar d'un especialista d'educació infantil que ha d'orientar la programació educacional i lúdica dels menors. A més, han de tenir un especialista en pediatria per a atendre en tot moment els infants. D'altra banda, l'Administració ha de garantir als infants les hores de descans i de joc que necessitin, i el règim de visites als menors només es pot restringir per raons d'ordre i de seguretat del centre penitenciari.
  Establiments especials de caràcter assistencial. L'article 11 de la LOGP recull que aquests establiments poden ser centres hospitalaris, centres psiquiàtrics i centres de rehabilitació social, per a l'execució de mesures penals, de conformitat amb la legislació vigent en aquesta matèria.
• Àmbit: Inespecífic
  
  Ex. La presó de dones era als afores de la ciutat.
  
  Ex. Ficar algú a la presó.