Nota

• Àmbit: Inespecífic
• ('castell' o 'fortalesa')
• Aquesta construcció, que té el precedent en l'arquitectura militar grega clàssica, fou especialment típica a partir de l'alta edat mitjana, quan es convertí en la construcció medieval per excel·lència. Era un edifici fortificat, isolat, situat en un lloc estratègic, proper a l'aigua i elevat, normalment un cim o turó; servia de residència o d'estada d'un senyor feudal i per a la defensa pròpia i del territori que en depenia.
  Tot i que en un primer moment el material constructiu utilitzat fou la fusta, es passà ràpidament a l'ús de la pedra per a garantir que l'edifici perdurés amb el pas del temps. Entre els elements arquitectònics principals del castell destaquen la muralla, la torre d'homenatge (que era el lloc de residència del senyor, situada a la part més protegida del castell) i el pati d'armes o espai central de l'edificació. Normalment, el castell disposava de recursos econòmics propis, i d'organització militar i jurisdicció sobre un determinat territori. L'habitant del castell rebia el nom de castlà i assumia funcions de guarda i de govern, ja que, d'una banda, tenia la missió de custodiar el castell en nom del senyor feudal o de qui l'havia rebut en infeudació i, d'altra banda havia de governar el territori annex, o castellania, sotmès a la seva autoritat.
  A l'època feudal, el castell termenat era el conjunt de la fortalesa i la terra que hi estava adscrita. A partir del segle XVI, la crisi del sistema feudal i la consolidació de les monarquies absolutes van tenir una influència clau en l'entrada en decadència del castell, que van ser progressivament abandonats pels habitants i van perdre la funció militar i de protecció dels residents del territori on era ubicat.