Nota

• Àmbit: Espanya
• (Del llatí cognomen, -inis, 'cognom', 'nom d'un individu o de cadascuna de les branques d'una família romana', compost llatí format per cum, 'amb', i nomen, -inis, 'nom'.)
• L'adquisició deriva dels cognoms de la transmissió fixada per les regles de la filiació, que han experimentat contínues reformes en aquest àmbit. A les actes de naixement del Registre Civil s'inclouen, juntament amb el nom, els cognoms de la persona inscrita. Si només hi ha una filiació reconeguda, aquesta determina els cognoms, però el progenitor pot decidir l'ordre dels cognoms del descendent. Quan la filiació és determinada per ambdues línies, paterna i materna, els progenitors poden acordar l'ordre dels cognoms de llur descendent abans de la inscripció registral. Si no exerciten aquesta opció, regeix l'ordre que disposa subsidiàriament la llei: primer, el cognom patern i, segon, el matern. L'ordre dels cognoms seguit a la inscripció del primer fill determina el de les inscripcions dels futurs descendents.
  El mateix règim se segueix en el cas de la filiació per adopció, llevat del cas de persones adoptades majors d'edat o emancipades, que poden conservar els cognoms d'origen si ho sol·liciten en el moment de l'adopció.
  En tot cas, en arribar a la majoria d'edat, la persona titular pot demanar el canvi de l'ordre dels cognoms.
  L'encarregat del Registre Civil ha d'imposar uns cognoms aleatoris a la persona sense filiació determinada.
  En el dret espanyol, l'ús dels cognoms es caracteritza per una àmplia llibertat, per bé que sempre s'eviten les suplantacions d'altres persones i les finalitats fraudulentes. El Ministeri de Justícia o el Jutjat de Primera Instància poden autoritzar el canvi de cognoms, el qual esdevé efectiu a partir del moment que se n'ha fet l'anotació marginal a la inscripció de naixement.
  La doctrina integra els cognoms, amb el nom, com un dels principals drets de la personalitat, que es caracteritzen pels trets d'inalienables i intransmissibles del titular, així com pels d'imprescriptibles i irrenunciables. La persona té dret, però també es pot considerar un deure, a identificar-se amb els seus cognoms davant de tothom, i no es pot impedir de cap manera que els faci servir com a dades d'identitat personal. Els ciutadans tenen dret a utilitzar la forma ortogràfica correcta en català o en aranès de llurs cognoms i a incloure la conjunció i entre els dos cognoms. Poden sol·licitar la correcció corresponent al Registre Civil des que arriben a la majoria d'edat, i s'estén als fills menors d'edat. Els fills majors d'edat s'hi poden adherir o la poden tramitar pel seu compte. Els cognoms que integren una marca o un nom comercial són protegits especialment per la legislació sobre propietat industrial i intel·lectual.