Nota

• Àmbit: Inespecífic
• (Del llatí tardà consistorium, -i, 'lloc de reunió'.)
• En l'antiga Roma, la paraula consistori s'aplicava a les assemblees que convocaven els emperadors per demanar consell sobre assumptes importants. El mateix mot es va adoptar per a indicar les reunions solemnes de caràcter consultiu, mai vinculant, que té el papa amb els cardenals per a tractar temes importants del govern de l'Església.
  En el segle XII, en ple apogeu del col·legi cardenalici, el papa no prenia cap decisió greu sense consultar-lo; era el seu senat. El paper que abans tenien els sínodes romans en el govern de l'Església ara l'exercia el consistori, que es reunia fins a tres vegades per setmana. Però els afers de l'Església es feren cada dia més nombrosos, variats i complicats, i, per tant, també les anomenades «causes consistorials»: judicials, penitencials, patrimonials, cerimonials, etc.
  D'altra banda, al costat del consistori, havia anat creixent la cúria romana, la qual, més propera al papa, s'anà apropiant la condició d'organisme judicial i administratiu més efectiu. Els consistoris s'anaren espaiant i, finalment, acabaren reduïts a meres cerimònies solemnes per a fets puntuals: proclamar cardenals, preparar canonitzacions i altres de caràcter protocol·lari. Adesiara, el papa continua convocant el sacre col·legi per estudiar algun tema, però aquests consells solen ser «reunions plenàries» que no tenen la solemnitat dels consistoris.
  El Codi de dret canònic del 1917 distingia tres classes de consistoris: els secrets, amb la sola assistència del papa i dels cardenals; els semipúblics, en què participaven els bisbes i altres prelats, i els públics, oberts a altres persones, àdhuc seglars.
  D'acord amb el Codi de dret canònic del 1983 (càn. 353), el consistori pot ser ordinari o extraordinari. A l'ordinari hi són convocats tots els cardenals, almenys els qui es troben a Roma, per a consultar afers greus o per a realitzar certs actes de màxima solemnitat; en aquest darrer cas, pot ser públic. Al consistori extraordinari hi són convocats tots els cardenals, quan hi ha necessitats peculiars de l'Església o afers d'especial gravetat que n'aconsellen la celebració.